L1320382.JPG

Arribem a final de curs i m’agradaria fer unes reflexions abans que arribi l’estiu, aquí les deixo:

1) Primer, destacar la reacció de la gent  davant els moments que ens està tocant viure. No sé què passarà en el futur immediat però de moment la societat està mostrant molta maduresa, molta més que el despropòsit dels móns financer i polític. Potser es noten aquests anys d’esforç en l’educació i que vivim en una època en què per bé o per mal tots som cada vegada més iguals i potser això ens fa més tolerants. Sí, vivim en una societat molt diversa però en general de gent amb sentit comú.

2) D’altra banda, constatar que els indignats van encertar en gran part les seves intuïcions. Potser les anàlisis i les accions no sempre, però les seves intuïcions sí, el temps els ha donat bona part de raó. I a la gran manifestació de fa uns mesos van tornar a expressar amb contundència però molt cívicament el seu missatge, que és àmpliament compartit. Tot i que jo crec que haurien d’afinar més el ‘no ens representen’, hi ha polítics que sí que ens representen, ha de poder ser així. Però als altres, molta canya, de moment molts estan quedant immunes. I hi trobo a faltar autocrítica: ‘No ens representen però gairebé tothom va voler caure en la trampa’. En la trampa de creure que podíem viure d’una manera que en realitat no ens corresponia. No podia ser que el nivell de vida a Espanya fos superior que a tants altres països que en realitat han estat, són i seran molt més potents.

3) A nivell de governs espanyol i català: partidismes al marge, no llegiu aquest punt en clau partidista sinó ciutadana: em cau la cara de vergonya per la manera com el govern del PP ho està comunicant tot plegat. I en canvi trobo que el president Mas és molt més sincer presentant la situació. I admetent que en el fons ningú no sap ben bé cap a on anem, què passarà demà.

4) A nivell català, ens hauria d’avergonyir no haver pogut afrontar de cara el cas Millet. Com acabarà tot plegat? I, ai las, aquí sí que Mas no té cap missatge clar, segurament perquè no pot i s’ha de quedar en allò de ‘Jo no ho puc saber tot’.

Ah i una cosa, n’hi ha que veuen la independència a tocar. Permeteu-me ser escèptic tot i voler-la. Tant de bo però: ¿com volem ser independents si no estem sent capaços ni de recolzar amb prou fermesa el #novullpagar? El #novullpagar hauria de ser un clam, un clam absolut! Ningú no hauria de pagar les autopistes i vinga, que s’atrevissin a enviar multa a tothom!

5) El PSC està desaparegut en combat. Veurem com evoluciona, ja poden espavilar. I espavilar també vol dir assumir responsabilitats per la situació actual. No poden rentar-se les mans, per exemple, del cas Caixa de Catalunya. El PP està reforçat per una (jo crec que falsa) seguretat de Sánchez Camacho que en tot cas està sabent gestionar bé la seva capacitat d’influència. Allò de: “Si tens un problema comenta-m’ho que jo ho soluciono”. ERC es va refent de l’època del tripartit però ho té molt difícil per tornar a ser vista com un partit central de govern, hauran de passar uns quants anys i ja veurem. Iniciativa està fent bé el seu paper, està gestionant bé el seu ‘tempus’.

6) A Barcelona acabem el curs amb un rastre de la crisi molt impactant. Gairebé sempre que passejo veig gent obrint un o altre contenidor. Posen un pal per falcar-lo i miren què hi ha.

7) I també l’acabem amb un govern municipal que, al menys de moment, està fent les coses diferents, aire fresc. Ja arribarà el temps de criticar-lo, suposo. A veure si apliquen ràpid la nova xarxa ortogonal d’autobusos que venia de l’antic tripartit municipal però que jo crec que mai s’haurien atrevit a executar, al menys a curt termini. I que siguin estrictes també en potenciar la bici molt però també posar-hi normes, que es compleixin. I que persegueixin les motos que fan el que volen, que no deixin fer aquestes accelerades que fan. I que eliminin els tril·lers. I que potenciïn la neteja de la ciutat, encara està massa bruta!

8 ) Vull destacar també aquell missatge que vam veure fa uns dies de Xavier Verdaguer: s’ha de trencar, hem de trencar l’espiral de negativitat. (llegiu aquí)

9) Però al mateix temps tots estem desoritentats. Com l’aigua que vols recollir amb les mans però es filtra entre els dits, la situació actual ens depassa a tots, tenim la sensació que no depèn de nosaltres. Ens hem quedat com sense democràcia. Que no vol dir que precisament ara no ens haguem d’implicar, al contrari, el futur immediat és estar atents i units per canviar les coses i entra en una nova fase que pot trigar anys a estabilitzar-se.

10) D’altra banda, contunuo trobant a faltar un pla general d’urbanisme català. Tenim el país fet un nyap, i al nyap hi estan a punt d’afegir l’Eurovegas. No m’agrada el model Eurovegas, em sembla repetir l’error, però si s’ha de fer, si ens acaba caient, si es considera que al país hi ha d’haver espai per això, el faria a zones que vulguin o no vulguin, volguem o no volguem, ja van d’això: a Lloret, o a Cunit, o a Salou. O apurant molt, entre Barcelona i Badalona, en aquella zona que segueix sent com de ningú. Però mai, mai, mai no el faria on el volen fer: als camps de conreu del Baix Llobregat! El que s’hauria de fer amb aquests terrenys és redignificar-los i potenciar-los.

I agafem-nos forts. Els mesos d’agost dels últims anys han estat tobogans financers. Us imagineu com pot arribar a ser aquest mes d’agost? O potser no, veurem…