La vaig veure a l’aparador de la pastisseria que la Colmena té a Mandria amb General Mitre. Els que seguiu aquest blog sabeu que sóc client força habitual de La  Colmena de Jaume 1er però en canvi a la de Mandri no hi vaig gaire. Primer la vaig veure, era fotogènica. Li vaig fer la foto a través del vidre. Una veueta em deia: “Va, entra i pregunta”. M’ho deia perquè feia molt bona pinta i perquè em feia pensar en les tartes de poma de la meva àvia Montserrat, que precisament vivia al carrer Mandri. Suposo que se’m va barrejar tot, el carrer de la meva àvia morta fa temps, l’autobús 14 que baixa, el Tibidabo al fons i aquella tarta de poma. -“Va, me la quedo” li vaig dir a la simpàtica depenenta llatina. (així al blog podré opinar no només de la pinta que fa sinó de com és o no de bona, vaig pensar) -“Es buenísima, nunca tenemos, las hacemos por encargo para fiestas. Pero han sobrado unas y se venden muy rápido, dicen que a partir de ahora sí que las tendremos en el escaparate”. Per la pinta que  feia el preu em semblava raonable: 13,60€. En el moment que escric aquestes línies, de la tarta ja només en queda un tall, una ració. No sabeu com és de bona, no us ho podeu arribar a imaginar: la base és una mena de pa de pessic amb poma, molt suau, lleuger i contundent a la vegada, riquíssim. I per sobre un capa de poma caramelitzada i lleugerament cremada. Jo li poso un 10. Si a Jaume 1er no la fan (jo no la tinc vista, sembla una tarta més per zona alta que per a turistes, no?) serà qüestió de passar de tant en tant per Mandri, s’hi arriba en 14.

No hi ha cap article relacionat.