Jo tenia una tieta-besàvia que pràcticament no sabia parlar castellà. El seu entorn s’havia anat castellanitzant però ella, hiper-barcelonina, era d’una catalanitat robustament natural. Per això em sorprenia quan parlava del carrer “Fernandu”, “Pelayu” i s’acomiadava dient “adios, adios”. D’això ja fa vint-i-tants anys, quan jo ja deia Ferran, Pelai i adéu però és clar, mai no vaig pensar en corregir-la precisament a ella que parlava un català profund, fonèticament impecable, el que s’havia parlat sempre a Barcelona. Qui era jo per a corregir-li res? En canvi em fot que ara, vint-i-cinc anys després i quan ja gairebé tothom en diu Pelai, obrin un “restaurant” nou en aquell carrer i li diguin “Frankfurt’s Pelayo”. Crec que el van inaugurar a l’estiu i per cert diria que tot plegat és incorrecte, no? També el fals anglicisme “frankfurt’s”, mal aplicat en aquest cas, no?

No hi ha cap article relacionat.