Quan diumenge vaig llegir a La Vanguardia que Jaime Arias, una de les plomes més veteranes del diari, presentava al Col·legi de Periodistes el seu llibre “Tal como los conocí” vaig pensar que era d’aquells actes que no em podia perdre i la vaig encertar. El llibre és un recull dels articles que Arias ha anat escrivint al Magazine sobre com recorda les seves trobades amb els personatges més diversos. A la sortida vaig saludar Roser Bofill, directora de la revista Ciervo i vídua d’un altre clàssic de La Vanguardia, Llorenç Gomis, i ella m’explicava: “És molt bona persona i mai parla d’ell, sempre parla dels altres”. És veritat que quan Arias va intervenir va passar tota l’estona descrivint els seus companys i evitant fer referències autobiogràfiques.  

Al Col·legi de Periodistes Jaime Arias estava envoltat dels seus companys i jefes: a la taula van intervenir el Comte de Godó, Màrius Carol, Sergio Vilasanjuan i el President del col·legi de Periodistes. A la sala els escoltaven Carles Sentís, José Antich, Lluís Foix, Jordi Barbeta i el que va ser director del diari fins l’adveniment de l’era Aznar, Joan Tàpia. A alguns els farà ràbia però per qüestions de durada La Vanguardia és l’únic diari en el que publiquen periodistes que han treballat a la casa de totes les generacions, començant per Sentís, que als seus 98 anys continua escrivint una columna setmanal i seguint pel propi Arias. La sensació en un acte com el de dilluns era de ser l’únic diari que ha aconseguit continuïtat generacional amb tot el que això comporta.

 

Arias va insistir molt a parlar de Carles Sentís, que als seus 98 anys seia i escoltava a segona fila. Per cert, suposo que el segon volum de les memòries de Sentís deu estar en camí, no? Ja ho sé que són una branca del periodisme català que la guerra i el franquisme van separar irremediablement de la tradició de la premsa republicana. Però el nostre país és complex i a mi m’agrada escoltar aquests periodistes ja vells i que representen l’altra branca del periodisme català.  

Coses que es van dir?

Javier de Godó: “Jaime ha sido muy riguroso, muy imparcial, muy independiente. No creáis que su entrada en La Vanguardia fue fácil: hizo varios capotazos a Galinsoga, a Aznar. Fue avanzado a su tiempo y de verdadera madurez democrática y política”

Sergio Vilasanjuán: “El libro es una lección de historia en pequeños capítulos. Jaime Arias ha sido un gran lector de memorias y ha asimilado la historia en primera persona. En los años de la segunda guerra mundial Jaime estaba en el hotel Ritz viendo pasar a los jerifaltes nazis, a diplomáticos británicos, tiene una visión de la historia de primera mano”

Màrius Carol: “No només anaven al Ritz sinó que també anaven al Britisch Club de plaça Urquinaona. El llibre que avui presentem no són unes memòries però són memòria de bon periodisme”

Ah, per cert, Macià Alavedra també escoltava les paraules d’Arias, el vespre abans de ser detingut per la Guàrdia Civil.

  

ELS VIDEOS / Ja veieu que vaig aconseguir una bona posició i vaig enregistrar els discursos gairebé íntegres de Javier de Godó, Màrius Carol i Sergio Vilasanjuan. Si us va la marxa de la història dels mèdia us recomano que els escolteu sencers. Podeu provar també amb el de Jaime Arias però us constarà més perquè el veterà periodista parlava molt fluixet i amb soroll de ventilació de fons i costa d’entendre’l. Si avanceu el video cap a la meitat el sentireu millor. Per aquest ordre us recomano:

el del Comte de Godó, cliqueu aquí

– el de Sergio Vilasanjuan aquí

– el de Màrius Carol ací

– el de Jaime Arias ací