(Sergi Sabaté a l’esquerra i Auri Garcia a la dreta)

No sé com us informeu d’esports vosaltres però des de fa uns mesos jo he afegit el portal esportiu.cat als meus favorits. Primer perquè ofereix informació d’esports interessant, ben estructurada i rigorosa. I segon pel que significa: és tot un exemple de com un grup d’estudiants de periodisme pot avui en dia impulsar un mitjà nou i seriós per Internet i fer-ho sense recursos econòmics. A Catalunya jo no conec cap cas similar, si n’hi ja ens ho explicareu als comentaris. Els 13 col·laboradors d’esportiu.cat es reuneixen cada 15 dies en consell de redacció al centre de Barcelona, per analitzar el que han fet i planificar el que publicaran les següents setmanes.

Vaig conèixer en  Sergi Sabaté, un dels dos directors d’ Esportiu.cat , fa uns mesos a través de David Guerrero,  redactor del portal. En Sergi és estudiant de Periodisme al Blanquerna, una persona inquieta i que es mou molt, com a prova el seu twitter, un dels més actius del país! Quan  fa unes setmanes li vaig proposar aquesta entrevista de seguida va dir que sí,  amb un però important: l’interviu havia de ser als dos fundadors i directors d’esportiu.cat, l’Auri Garcia i ell. Tot un detall que diu molt de  la filosofia d’aquesta publicació que, malgrat  incloure publicitat des del 2006, de moment es manté pràcticament amateur i ara per ara és sobretot una eina d’aprenentatge de joves periodistes. S’ho passen d’allò més bé fent-ho i aspiren a professionalitzar el portal.

La casualitat ha volgut que els mateixos dies que feia la transcripció d’aquesta entrevista començava a llegir el llibre que Jaime Arias, veterà periodista de La Vanguardia, va presentar la setmana passada: “Tal como los conocí”. En el repàs a la seva trajectòria Arias fa una ressenya que em sembla molt apropiada per entendre i valorar el que està fent la gent d’ esportiu.cat en parlar de l’època de l’immediata postguerra i de la censura que hi havia diu Arias:

“En la posguerra (···) los deportes eran un terreno ideal de pràcticas en el oficio. Unido a las exigencias del periodismo de agencia, ninguna escuela más a mano para estrenarse en el tratamiento de noticias. La agencia es continuidad, el non stop, la inmediatez, 24 horas sobre 24. Exige olfato, agilidad y rapidez, buenos reflejos y una redacción concisa, clara, sin ambiguidades y poca o ninguna floritura literaria. Los hechos son los hechos. No cabe equivocarse, sobre todo con las cifras, y menos aún inventar nada. En los deportes mandan primero los resultados, luego siguen las narraciones y las explicaciones, pero todo sobre la marcha. Mejor servirlo en caliente. Lo demás son historias, cuentos o especulaciones”.

Doncs això és precisament el que estan fent els joves periodistes d’esportiu.cat aprendre la professió fent cròniques esportives. 

Sergi Sabaté (Sant Sadurní d’Anoia, 1987) estudia Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Auri Garcia (Sant Cugat del Vallès, 1988) cursa  Periodisme a la UAB. Ah, i sobretot no deixeu de veure com s’expliquen en un breu video que podeu veure clicant aquí.

1. Els orígens d’esportiu.cat

– Quan va començar www.esportiu.cat ?

Sergi Sabaté (S) / A primers d’agost del 2004, fa cinc anys. Les primeres dues notícies van ser de l’Espanyol: la primera, la presentació de l’equip al Fòrum; i la segona, el Ciutat de Barcelona del 2004

– De qui va ser la idea?

S/ De vegades ho he intentat recordar però sóc incapaç! L’Auri i jo ens coneixíem d’una comunitat virtual, de les que abans es feien per fòrums…

Auri Garcia (A)/ I així xerrant vagament del que volíem fer en la nostra vida, esportiu.cat va néixer ja com un portal de notícies, amb el format que té ara. Des del primer dia teníem un format semblant a l’actual i amb RSS…

– Com va anar evolucionant?

A / La primera persona que se’ns va afegir va ser en Marc Fontrodona

S/ Després vam anar trobant gent que estava interessada en el projecte i es van anar incorporant, els hi va encantar la idea!

– Però encara no feieu Periodisme!

A/ No què va! Estàvem a punt de començar segon de batxillerat

2. Etapes, evolució i moments importants d’esportiu.cat fins l’actualitat

– Quins han estat fins ara els moments més importants d’Esportiu.cat?

A/ Al 2006 n’hi va haver un de molt significatiu. Coincideix amb la nostra entrada a la facultat i és un canvi de concepció: de prendre’ns-ho com una cosa  amb que passar el temps vam passar a anar-ho convertint en un projecte més seriós. També vam començar a incloure-hi publicitat!

S/ Jo recordo molt el que van ser les  primeres cobertures especials. La presentació de l’Espanyol al Fòrum la vam cobrir allà mateix i la Copa Catalunya d’aquell any, a Tarragona, també. De vegades fem seguiments especials de competicions i sobretot recordo els partits al Camp Nou de la selecció catalana o competicions d’hoquei patins. Són moments en que es fa molta feina de cop i després un queda molt satisfet del resultat! Des del primer dia hem anat als llocs, de fet és el que ens agrada, ser-hi i no mirar-ho des de la distància

A/ Sí, d’esdeveniments puntuals  hem fet una cobertura molt exhaustiva i seriosa, com la que fa un gran mitjà. Normalment d’un partit de futbol fem una crònica curteta, mentre que per exemple El Mundo Deportivo fa la crònica, la contra-crònica, les declaracions…Doncs en ocasions especials hem fet un desplegament amb molta més gent, continguts, galeries de fotos, videos…

S/ En una tarda fèiem cinc o sis peces i aquesta immediatesa ens agrada

A/ A més anàvem com a periodistes acreditats.  A Catalunya ens han pres seriosament des del primer dia, l’any 2004 i ens han tractat com un mitjà més. I no ens considerarien una cosa seriosa si no ho fóssim! Truques, et presentes: “estem fent esportiu.cat i voldríem que ens envieu comunicats de premsa, com els envieu a la resta de mitjans, voldríem assistir als esdeveniments esportius com a periodistes acreditats”

S/ En això tenim un parell de hàndicaps: quan tractem amb clubs de fora de Catalunya, ser un mitjà en català; i en general, ser un mitjà digital: alguns clubs grans encara veuen més “maco” el periodisme clàssic dels mitjans de paper. Un exemple concret a un altre nivell és el que passa amb el torneig de Wimbledon, que no accepta mitjans digitals com a mitjans acreditats, sigui qui sigui. És sorprenent! 

 A/ Però en general ens sentim ben tractats

S/  L’últim moment més significatiu ha estat l’11 de setembre del 2009 , quan el portal va canviar de nom: el que abans era esportiudigital.com ha passat a dir-se esportiu.cat. Li vam treure el “digital” superant ja l’etapa que un mitjà per Internet hagi de portar el nom “digital”. I li vam afegir el .cat , que deixa la marca clara i més simplificada

A/ També a partir d’aquell moment vam començar a exigir-li als col·laboradors més compromís. Si algú s’encarrega de les cròniques i la informació del Barça de bàsquet s’ha de comprometre a fer-les quan toca, no pot un dia no fer-ho

S/ Ens ho hem de prendre com una feina. Ja estem a mitjans de carrera i d’aquí un o dos anys al món professional (tant de bo pugui ser a l’esportiu.cat , o sinó allà on sigui) serà la rutina estricta amb la que ens trobarem tots. Per tant, si comencem a autoaplicar-nos-la serà un camí recorregut, un avantatge que tindrem respecte d’altres que es llicencien amb nosaltres. Esportiu.cat no és un blog personal en el que escrius quan et dóna la gana, sinó un mitjà. Va ser un canvi de filosofia, de xip, de tornar a entendre el mitjà, de posar-nos-hi encara més seriosament.

– D’altra banda, amb el canvi de nom també busqueu potenciar la marca…

S/ Està clar, som un diari esportiu en català i per això ens diem esportiu.cat, www.esportiu.cat , així de senzill, no cal complicar-se amb noms complexos…

3. Estructura  i organització d’esportiu.cat

– Suposo us ho passeu molt bé fent-ho, oi?

A/ És que si no ens ho passéssim bé, no ho faríem!

S/ Portem cinc anys en que el benefici econòmic personal és zero. Hem pagat més que cobrat! Però en canvi el benefici acadèmic és gran: aprendre a escriure, aprendre a fer companys, a treballar, a portar un mitjà, coneixe’ns entre nosaltres ! Beneficis no econòmics, moltíssims

-Quanta gent sou ara, com us organitzeu?

A/ Som onze redactors -tots estudiants de periodisme- i dos fotògrafs

S/  Hi ha un equip de direcció, l’Auri i jo. Un Redactor en Cap, el Marc Fontrodona, que s’encarrega d’aplicar la filosofia de serietat i compromís, d’exigir a la gent que faci la feina que li correspon. I coincidint amb el canvi de nom, hem passat a fer un consell de redacció cada 15 dies, per valorar la feina feta i planificar què hem de fer els següents 15 dies.  Abans això ho fèiem cada molt i en canvi ara en fem un seguiment molt més continuat

A/ Les reunions les fem on podem, habitualment al Blanquerna. El redactor en cap reparteix “joc” i exigeix el compliment de les responsabilitats de cadascú, però evidentment tothom pot proposar coses a fer

– Com seguiu habitualment els partits, per televisió?

 S/ Pensa que no deixa de ser una eina per a aprenentatge nostre, el que volem és aprendre a escriure bé, si la nostra feina fos fer “copiar i enganxar” no li trobaríem la gràcia. I per fer-ho utilitzem els recursos que tenim, sovint mirar els partits per la televisió i quan podem anem als estadis.

– Hi ha un mínim d’actualitzacions?

S/ Dues o tres peces noves per dia

A/ A més del Barça i l’Espanyol intentem parlar de molts clubs i de molts esports als que normalment no se’ls hi dóna gaire cobertura

A/ I el cap de setmana són moltes més

– Els professors valoren el que feu, en parleu a classe?

A/ Cada professor és un món…

S/ Depèn del professor però sí que algunes de les incorporacions a la redacció han vingut a partir de professors que ens han recomenat algun alumne

4. El futur d’esportiu.cat i nous projectes

– On veieu el projecte d’aquí uns anys?

S/ Ara diem que som un mitjà semi-professionalitzat, o semi-semi-professionalitzat, ens agradaria professionalitzar-lo però això passa per l’obtenció de recursos. Som un mitjà d’esports i en català a la xarxa i no n’hi ha gaires. Tantdebó poguéssim viure de l’esportiu.cat!

– Teniu algun altre projecte entre mans?

S/ Sí, també volem treballar amb clubs i institucions esportives  per ajudar-los en la promoció de les seves activitats i la seva marca a Internet. En aquests cinc anys hem vist que Catalunya és una potència mundial esportivament parlant però això no se sap traslladar mediàticament. Molts clubs, moltes entitats i molts esportistes a títol individual fallen en la seva projecció d’imatge i pensem que els podem ajudar a estar presents a la xarxa. Hi estem treballant…

– Per què ens recomanaríeu visitar esportiu.cat?

A/ Perquè és un mitjà genuïnament digital, que intenta fer un plantejament diferent als diaris de paper, donant més pes a equips i esports que són importants a Catalunya. Intentem desenvolupar els temes més enllà del que ha passat en l’última roda de premsa i apliquem les últimes tecnologies: per exemple retransmetem alguns partits per Twitter i aprofitem tots els recursos que ens dóna Internet per fer un periodisme diferent