Antònia M. Perelló, que és la Conservadora de la Col·lecció del Macba, va presentar fa uns dies al Cercle Artístic Sant Lluc la col·lecció d’art cotemporani del museu, una de les col·leccions més importants del país. La idea les seves explicacions, combinades amb el caliu del Palau Mercader (recordeu, a un pas de Santa Caterina) i les ganes de fer-la petar dels assistents formessin  un còctel que ben sacsejat acabés provocant un bon debat. Penseu que el xoc que es buscava era bastant contundent: d’una banda una col·lecció tan específica com la del Macba; i d’una altra la tradició clàssica del Sant Lluc, un centre on si una cosa es fa és el dubuix sobre el model: cada dia hi van artistes a dibuixar els models nus -dones i homes- que seuen i van canviant de posició dalt d’una tarima.

El còctel va funcionar. Em va agradar molt escoltar les explicacions del que va ser el meu professor de dibuix (ei, i també tutor) a l’Escola Pia Balmes, en Joan Nogués. Des d’aquí una salutació cap a ell, vaig marxar abans que l’acte acabés i no el vaig poder saludar. Però al meu entendre ell va donar en la diana del debat, d’alguna manera i amb plena consciència es va deixar provocar i amb molt de tacte i respecte cap a tot tipus d’art va posar en qüestió la perdurabilitat del valor d’aquest art tan modern: segons quines obres, continuaran sent valorades dintre de 50 anys? No contrasta molt això amb el que passa amb les obres clàssiques, que continuen sent valorades amb el pas dels segles?

La conservadora del Macba va reconèixer que de vegades els és difícil valorar una obra per sí sola. Que tenen en compte el currículum de l’autor, el que ha fet al llarg de la seva carrera i com se’l valora dins de l’art contemporani. Va insistir en que s’ha d’anar en compte amb l’ús de l’expressió “no val res!”, que al seu parer es repeteix massa sovint quan el que volem dir és que una determinada peça no ens agrada. I l’agradar o no és subjectiu. Durant el debat no sé si va ser ella o algú del públic que va dir que de fet els canvis en la valoració de l’art passen amb tots els estils, també amb les obres clàssiques.

Bé, sí, ja entenc el que volen dir però jo estic amb el meu tutor de primer de BUP. Digueu-me clàssic però també penso que l’apreci general per determinades obres clàssiques ha passat proves de foc mentre que està per veure com evolucionarà la percepció de determinades obres contemporànies amb que sovint omplim museus i fundacions.

En tot cas, felicitem de nou l’ànima d’aquestes noves dinàmiques del Sant Lluc, la Imma Casas, i al propi centre per voler-les organitzar. Ja fa un temps que des d’aquest blog les seguim i per poc que poguem continuarem fent-ho, sobretot si com aquesta vegada van a “provocar”. El que volen és posar al dia i atreure joves a un centre centenari, per on han passat vàries generacions dels més destacats artistes del país però que encara no té assegurat el relleu generacional. A mi m’encanten els seus nous locals.

No hi ha cap article relacionat.