La plaça Espanya forma part del meu imaginari de la ciutat.

D’una banda, jo també tenia una tieta-àvia que m’explicava coses de la Barcelona de 1929. La tieta va anar a veure la inauguració de l’Exposició Universal, hi va anar en “taxi” des del carrer Madrazo, va veure com la inaugurava el Rei Alfons XIII  i va tornar a peu cap a Sant Gervasi perquè no hi havia taxis lliures. Ja podeu imaginar com l’escoltava quan als meus 12 anys m’ho deia mentre jo berenava galetes Maria i llet abans d’anar a catequesi.

 D’altra banda, sempre hi he anat per un motiu o un altre. Hi arribava en 27 o línia verda. Primer per fer-me el passaport amb la meva mare. Ja d’adolescent, per anar als concerts de la Mercè al Sot del Migdia. El 1992 vaig pujar a peu fins a l’Estadi per veure competicions d’atletisme, salts a la piscina i la cerimònia de cloenda.  Durant molts anys no vaig faltar als piromusicals de la Mercè. A les fires no hi he anat tant, però per feina o per plaer alguna sí que he visitat. Ara m’agrada anar de tant en tant a passejar, o en bici, o pujar al Sant Jordi per les escales mecàniques, que últimament sí que funcionen.

 

Dic tot això perquè aquests sentiments  contrasten amb l’espant visual que em produeix l’urbanisme de la plaça, cada edifici és un bolet aïllat. Aprofito la notícia de la restitució de les 4 columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc per fer un repàs visual de la plaça i fer aquest post que fa temps tinc en ment.

La primera vegada que vaig captar que allò de plaça Espanya era un conjunt d’edificis sense lògica de conjunt i que ningú sabia cap a on anava va ser quan vaig veure construir l’Hotel Catalonia Plaza. Visualment no l’he entès mai, sempre m’ha molestat, el trobo un atemptat al bon gust. Va ser tota una oportunitat perduda!

 

M’agradava com estava quedant el conjunt de les Arenes, el joc entre la plaça i l’edifi de vidre. I el centre lúdic que volen obrir sonava bé.

Fins que va arribar la crisi que va aturar les obres. Deien que després de l’estiu hi tornarien però jo ho veig molt aturat, algú sap si hi treballen?

Com passa sovint, la Comissaria dels Mossos no és tan maca com sembla a la foto, perd molt al natural, de fet quan la veig en directe no m’agrada, més enllà de l’originalitat de les plaques solars. Ja s’hi haguessin pogut esmerçar més, encara no m’atreveixo a dir que és una altra oportunitat perduda, deixeu-me veure si m’acostumo, però segur, segur que haguessin pogut fer alguna cosa més potent. I el lateral per Gran Via és lletgíssim.

I ens deixem coses. Per exemple l’edifici de l’Institut i Biblioteca Artur Martorell (pça Espanya amb Creucoberta), que és de manual de lleig que és.

¿No es podria fer un pla que mirés la plaça Espanya en la seva globalitat i intentés que a partir d’ara tot el que es fes de nou tingui una mínima lògica de conjunt?