A mi m’ha agradat. Hem anat 4 amics a veure-la, a dos ens ha agradat, a un a mitges i al quart gens. És d’aquelles pelis en que costa que hi hagi punt mig, o t’agraden o no. Fa uns dies el director Marc Recha participava al programa de ràdio l’Oracle, de Xavier Grasset i va dir alguna cosa com: “Sempre es parla del que passa de la Torre Agbar cap a la dreta i jo he volgut reflectir el que passa de la torre cap a l’esquerra, al Besòs”. Cap a l’esquerra mirant el mar, és clar. Per ser exactes, ell no va dir exactament la Torre Agbar, jo vaig entendre que deia “la polla”, el  que passa “de la polla cap a l’esquerra”. En Grasset li ho va fer repetir per si no se l’havia entès bé i sí, sí, ho expressava així. Al meu gust l’ús que fa dels exteriors és excepcional, quina bona tria! Sabeu aquelles cases verdes que hi ha sortint de Barcelona direcció Girona a la dreta, a Santa Coloma, tota aquella zona que des del cotxe i des de lluny es veu com a pur extrarradi, ara més cuidat que abans però pobre? Doncs aquest és el decorat del film, fantàstic. Sempre he volgut anar a conèixer la zona però la veritat és que mai fins ara he desviat el cotxe. La pel·lícula també fa una repassada pels nous edificis de la Barcelona dels temps de Diagonal Mar i el 22@. I parla dels que encara treballen el camp en aquella zona i de les màquines que remouen antics terrenys agrícoles. I de les caderneres. Una pel·lícula lenta, volgudament lenta, ben musicada i plena de sensibilitat. Els meus veïns de seient no paraven de xerrar fins que el del davant els ha fet callar. Però a mi ja m’agradava que xerressin. Anaven dient: “Mira, això és allò” i “allò és això”. Besòs, Besòs, Besòs. I la fàbrica Damm. El protagonista, en Marc Soto, fa bé de noi tímid i al que la vida no li ho posa fàcil però que va tirant, ell i els seus ocells. L’únic detall que sobra són els capgrossos de la Colla de Santa Coloma en plena cursa al Canòdrom, quin sentit tenen? I per cert ¿Algú sap on està la casa dels protagonistes? 

No hi ha cap article relacionat.