A mi m’agraden els contrastos i diumenge passat en vaig trobar un al barri de la Bòria de Barcelona. Un grupet de dones i algun home, grans, feien pregària (“Lectio Divina”) a la preciosa capella d’en Marcús. Els vaig veure quan passava per la cruïlla dels carrers Carders i Montcada i hi vaig entrar un moment intentant no trencar el moment. Unes vint persones estaven assegudes de cara a la Mare de Déu de la Guia en un seductor silenci. A fora se sentien sorolls, crits, el repicar d’uns skates i fins i tot les noves furgonetes de neteja que gairebé mai trobes un diumenge. Però aquell grupet de gent restava aliè al que passava a fora. Sense capellà, només de tant en tant algú trencava el silenci pujant a l’altar a llegir un fragment d’Evangeli. Crec que eren fidels de la comunitat de Santa Maria del Mar, no sé si és una pregària puntual o periòdica.

Ah per cert, a la capella hi ha una placa que diu: “Beata Mercè Prat i Prat. Nascuda al carrer Carders 28 el 6 de març de 1880 i morta màrtir el 24 de juliol de 1936”.

Viquipèdia explica: Va ser construïda fora muralla i al costat d’un dels principals camins d’accés a Barcelona, a mitjans del segle XII amb el finançament de Bernat Marcús, burgès barceloní, que també havia donat terres al mateix indret per fer-hi un cementiri per a pobres (a l’actual placeta de Marcús), i posteriorment hi fundà un hospital. És una capella d’una sola nau amb volta de canó, amb un àbsis probablement semicircular eliminat al segle XVIII. Només en son visibles dues façanes, perquè les altres dues són adossades a les cases veïnes i s’han transformat en mitgeres, però les dues que es conserven estan decorades a la part superior amb frisos d’arquets per sota el ràfec. Com bona part dels edificis antics de Barcelona, està construïda amb pedra de Montjuïc.