No sé si heu passat per la plaça Reial últimament els diumenges, sempre ha estat un espai de contrastos i un lloc onde vegades prefereixes no entrar, jo hi vaig anar aquest diumenge i l’espectacle era bastant dantesc. Els nivells de cutreria que vaig veure feia temps que no els obserbava.

Hi havia coses positives: els tradicionals venedors de segells i monedes encara aguanten, si voleu que us digui no sé com, suposo que encara hi deuen fer prou negoci. Jo els he vist tota la vida, de petit el meu pare m’hi portava de tant en tant, estan repartits per tota la plaça, sobretot a la banda Rambla, Ferran i Besòs. Uns amb taula, d’altres amb tauleta i algun fins i tot només amb una cadira, tot molt digne.

Però d’altra banda hi havia moltíssims venedors ambulants, res a veure amb els venedors subsaharians, els de la plaça Reial intenten vendre joguines usades i d’altres materials pràcticament d’escombreria.

“I fa temps que hi són?” li vaig demanar a un dels venedors de segell. “És una vergonya. Són els que estaven a la plaça de les Glòries però ara els han tret d’allà i venen aquí, ningú no fa res. Fa un parell d’anys ja va passar i els polítics no es van ni immutar fins que en Lluís Permanyer, que estima Barcelona, ho va escriure a La Vanguardia. Aleshores sí, van córrer a treure’ls! Ara han tornat i suposo que continuaran aquí fins que en torni a parlar en Permanyer!” El venedor de segells, que estava molt indignat, continuava parlant: “Has anat mai a Bolívia? Doncs aquest mercadet ambulant és pitjor que els d’allà. A Bolívia al menys són agrucultors que venen la seva fruita per tirar endavant la família. Però això, ja veus el que és…”

L’espectacle era realment lamentable, feia pena tot plegat: la plaça, els venedors de segells que intenten mantenir el tradicional mercat dels diumenges, els turistes que s’ho miraven com amb cara de dir “On m’ha dut el guia?” i els venedors ambulants, que també feien llàstima, és clar. D’urbans n’hi havia, passava una parella de tant en tant que amb tacte deia: “Pero venga, no esperes a que yo te lo diga, no podéis estar aquí…” Però els altres ni cas, plegaven i tornaven. Vaja, des d’aquest blog esperem que en Permanyer en parli aviat…

No hi ha cap article relacionat.