Un company de feina m’ha tractat gairebé de carca i de voler envellir l’audiència de TV3 quan aquest matí he comentat que em va agradar el programa “Buscant La Trinca” que ahir va estrenar la televisió pública catalana. Cert que no el vaig veure tot, però sí una bona part i em va provocar diverses reaccions: vaig riure; vaig cantar (fluixet, fluixet); vaig sentir una certa nostàlgia; vaig trobar encertat mantenir i donar a conèixer l’esperit Trinca a generacions que ja no els han conegut com a grup viu. A més què carai, també nosaltres necessitem tenir i cuidar referents del passat, en aquest cas el patrimoni musical d’ironia político-social de La Trinca! Per sort, també en tenim d’altres del present (Polònia?) i n’esperem tenir de nous.

No hi ha cap article relacionat.