A Barcelona cada dia s’hi fan molts actes, però jo penso que el més important és saber identificar les oportunitats d’escoltar aquelles persones que tenen molt a dir, personatges amb els que compartim època, alguns són molt públics i d’altres no tant. Per això quan algú m’ha comentat que avui el farmacèutic Benet Oliver-Rodés parlava a la Facultat de Dret de la UB se m’ha encès la llumeta hi he pensat: “ves-hi, ves-hi”.

En Benet Oliver-Rodés és la tercera generació d’una família de farmacèutics,  però la seva genialitat va ser prendre la decisió fa molts anys d’especialitzar en l’anàlisi d’aigües el laboratori que va heretar. Va ser així com el seu nom va començar a aparèixer en pràcticament totes les ampolles d’aigua d’aquest país. A més és d’aquelles persones amb les que pots parlar en profunditat de tot. Barceloní, va estudiar a l’Escola Pia Diputació, on va tenir companys il·lustres com l’Antoni Gutiérrez Díaz, el mític “Guti”.

Hauríeu d’haver vist com he fet anar la Brompton pel carril bici de la Diagonal per arribar el menys tard possible a la xerrada, el dia havia estat intens. Feia molts anys que no entrava a la Facultat de Dret, està com sempre però amb més ordinadors. L’acte es feia a la sala de graus, que era plena d’estudiants del Màster de l’Aigua de la UB, es graduava la tercera promoció i aquesta passava el relleu a la nova. Era en aquest context que parlava el senyor Oliver-Rodés.

Seria impossible resumir l’estona de conferència que he sentit sobre l’anàlisi i l’etiquetatge de l’aigua. Així que us explicaré coses que han sortit als precs i preguntes, on el farmacèutic ha mostrat molt sentit de l’humor: “tanta legislació de l’aigua dóna feina a molts advocats!” ha dit als estudiants que l’escoltaven.

Ha explicat l’orígen de la seva col·lecció d’ampolles d’aigua: “en tinc més de 5300, procedents de 132 països! La vaig començar amb unes ampolles que va deixar el meu avi i en els últims temps he tingut la sort que la gent viatja molt i me’n porta. L’última me la van donar fa 10 dies, una ampolla del Iemen!” La col·lecció segueix l’evolució de la política mundial: “tinc ampolles d’una mateixa marca etiquetades primer a Iugoslàvia i ara a Croàcia o a Bòsnia-Herzegovina” ha explicat. El mateix li passa amb una ampolla que té amb l’antiga etiqueta soviètica i l’actual georgiana.

També ha comentat una altra anècdota: unes de les ampolles d’aigua que va heretar del seu avi era de Vichy Catalán, envasades abans de la guerra civil. Fa uns temps van decidir obrir-ne una per curiositat i analitzar-la. Van fer un anàlisi complet i des del punt de vista físico-químic no havia canviat la composició.

Un plaer escoltar-lo.