Quan l’Aleix Vidal Quadras va començar en política, a finals dels anys 80, jo el veia cada matí agafant els Ferrocarrils a Muntaner. Ell vivia a prop de l’església de Santa Agnès i jo també per la zona, a prop de Sant Ildefons. Dues parròquies i dos mons ben diferents. Tots dos anàvem cap a l’Autònoma. En aquell moment ell encara tenia un discurs fresc, perquè era diferent al que el PP havia fet fins aleshores, atrevit en el seu antinacionalisme però fresc, de bon debat, de professor d’universitat. Després va anar sucumbint en posicions de les que tenen les persones amb les que ja no es pot debatre. Avui l’han entrevistat a la nit a RAC1 des de Brussel·les i perdoneu-me però m’ha tornat a agradar. No sé si m’entendreu però jo m’entenc. Sort! Deia que estava estovat per l’hivern belga. Parlava de canvi de règim, millor no voler saber de quin tipus de república parla. Però fins i tot sonava com a punt de reconèixer el dret a l’autodeterminació. Ha parlat de com s’estan fent de bé les coses a Escòcia. Llàstima que al final s’ha ‘rajat’ i no s’ha atrevit a seguir amb aquest discurs. Ha acabat recordant allò de l’Espanya sencera com a subjecte polític.

No hi ha cap article relacionat.