Permeteu-me considerar el vídeo que veieu aquí sota un petit luxe. Els que el mireu, sentireu el poeta alguerès Antoni Canu (Sardenya, 1929) recitant dos dels seus poemes i el discurs que va llegir divendres 27 de novembre a l’Ateneu Barcelonès, durant la presentació del seu últim llibre “Itinerari poètic”. Sobretot no us perdeu el discurs, l’última meitat del vídeo …

 

La sala Sagarra de l’Ateneu era plena de gom a gom. Just abans del recital poètic Pere Mayans, responsable de l’edició de l’obra d’Antoni Canu, va explicar: “La poesia d’Antoni Canu es caracteritza per un vers molt curt, molt àgil, molt precís. Molt desproveït d’artifici, una mica com és el propi Canu. Però que sap comunicar-nos aquella experiència que ha viscut. Ell recrea un passat que va tenir a l’interior de Sardenya però el recupera nostàlgicament i el dignifica literàriament….

… agafa un ritme poètic altament personal, és molt intuïtiu però fa servir figures metafòriques inèdites al conjunt de la poesia catalana. El que fa és ampliar els horitzonts de la literatura catalana amb referents que en alguns casos són allunyats dels referents de la resta del territori. La seva poesia no és en absolut localista, d’àmbit reduït sinó al contrari: pretèn ser una poesia que tracta de temes universals, que vol arribar al conjunt de la comunitat lingüística catalana. El darrer dels llibres és un profundíssim homenatge a la paraula i a la terra, que fa des de l’atalaia de la maduresa, des de la mirada de la maduresa. Pel tot el que ens ha escrit, pel que ens ha donat i pel que ens donarà, per totes aquestes emocions que ens fa sentir quan el llegim i quan parlem amb ell, perquè ens fa recuperar aquesta ciutat catalana de Sardenya, aquesta germanor de gent a banda i banda de la Mediterrània que compartim interessos i emocions, moltes gràcies Antoni Canu per tot el que ha fet i el  que encara ha de fer!” Els cantants algueresos Franca Masu i Claudio Sanna van recitar poemes de l’autor.

A la sortida vaig comprar el llibre, que va acompanyat d’un CD on el propi autor recita la seva poesia. Però vaig marxar ràpid així que no me’l va poder dedicar, però vaja, que no me’l dediqués a BCN és una bona excusa perquè algun dia m’ho faci a l’Alguer …

Podeu llegir més sobre l’acte clicant aquí (Blog del sociolingüista Pere Mayans)