La victòria de CiU a Catalunya en unes generals m’ha estat una sorpresa, esperava una davallada forta del PSC  i que el PP fos segona força a Catalunya, o fins i tot primera, però no el resultat que finalment hi ha hagut i que d’altres ja analitzaran.

Així que com que tenia la festa a la vora he anat a veure com Duran Lleida sortia al balcó. Mireu que n’he vist de celebracions de CiU per la tele! Com aquella mítica dels crits d'”això és una dona” adreçats a Ferrussola. Però mai no n’havia vist cap en directe.

Quan he arribat a la cruïlla on hi ha l’hotel he vist 4 indignats (literalment 4) amb un cartell contra les retallades i tot i ser pocs s’han fet notar molt en el moment de la sortida al balcó de Pujol, Mas i Duran Lleida, que ha fet un bon discurs, amb cert to cerimonial. Veient-ho així, en directe, te n’adones de com està tot de preparat, tot excepte parts com la dels 4 indignats, és clar: primer han anat sortint els militants que havien estat escoltant els discursos de dintre; després s’han encès els focus que havien d’il·luminar la façana del Majestic;  els indignats han començat la seva particular cassolada; Duran ha fet el seu discurs; i els militants l’han rematat a crits de “in-inde-independència”.

En tot cas, un resultat inesperat a Catalunya, i els militants de CiU l’han celebrat com en les grans ocasions. Per uns moments deuen haver oblidat el triomf impressionant del PP a Espanya, sí que donava una mica la sensacació del poblat d’Astèrix i Obèlix.

(Per cert i sense ànim d’ofendre ningú: fa uns mesos vaig veure com enregistraven les escenes dels discursos de la pel·lícula “Macià contra Companys” (si busqueu al cercador del blog els trobareu) i avui he tingut la sensació que tot plegat no era tan diferent! Tot i que aquell dia la gent convocada per la gravació a plaça Sant Jaume, davant de l’Ajuntament, anava vestida dels anys 30, l’escena era bastant similar, sempre amb menys gent de la que sembla quan ho veus per la tele).

No hi ha cap article relacionat.