La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, ha fet avui una conferència a l’Ateneu Barcelonès sota el títol “Reinnovar Ciutat Vella”. L’han rebut veïns de la plaça Vila de Madrid amb pancartes reivindicant la protecció de la zona verda i de la dignitat de la plaça. Ella ha fet referència a aquests veïns durant tota la conferència, gairebé agraïnt-los l’acció pel que representa d’implicació pel barri.

Ferran Mascarell, vicepresident de l’Ateneu, ha presentat la regidora recordant els temps en que va fer de mitjancera amb els veïns de Lesseps, quan es parlava de la reforma de la plaça. Ara no tinc temps de fer una llista llarga de tot el que s’ha dit, moltes coses, n’explicaré algunes els pròxims dies, val la pena. De l’acte m’han interessat sobretot dos aspectes:

La intervenció pausada i meditada de la regidora, no l’havia sentit mai i el seu estil de paraula sorprèn gratament.  

I les paraules sinceres i crítiques d’Alfred Comín, periodista i veí molt compromès amb el barri, que ha conclós amb un: “Ja em vaig fent gran, us he de dir una cosa honestament: no us crec. Ja van 30 anys, jo no us crec”. Ell és l’únic que ha gosat dir veritats políticament incorrectes durant la intervenció del públic i ho ha fet molt bé, ampliaré el que recordo de la seva intervenció properament.

 

De moment us deixo amb unes paraules d’Itziar González, les del vídeo del començament, que ha fet als 10 minuts de començar, un repàs de tot el que no es va preveure en el pacte incial de veïns, comerciants i Ajuntament en l’aposta per Ciutat Vella, i una proposta d’un nou pacte. Mireu, mireu, déu n’hi do, sona a “mea culpa” (més que municipal personal, com a regidora “hereva” de la feina dels regidors anteriors) i a discurs constituent de canvi d’època, interessant:

“Els paràmetres amb que van treballar fa 30 anys les persones que van elaborar la visió estratègica s’han vist desbordats.  La previsió de població que es tenia no ha estat la que tenim ara. Les dinàmiques globals que han anat concretant-se en fenòmens quotidians que observem en els nostres carrers de la nostra ciutat i en concret a Ciutat Vella han demostrat que no hem reajustat la nostra primera prospectiva a la realitat canviant de la globalització. I per tant aquí el que ens ha sobtat i hem anat redreçant, corregint a poc a poc la trajectòria, petits cops de timó, la presència de nouvinguts que depassava l’horitzó d’acollida que imaginàvem que hauríem de gestionar. Això ha tingut un efecte claríssim en la xarxa escolar, assistencial, en l’habitatge i laboral. No havíem previst l’èxit com a destí turístic i el “low cost” i el paper d’aquesta mobilitat general; no havíem imaginat tota la dinàmica de mobilitat econòmica del capital i com ens afectaria; com en aquell pacte de tots i totes a Ciutat Vella que suposava tots sumem perquè tots recuperem plusvàlues, no vam preveure que hi haguessin activitats econòmiques que no entressin en aquell cicle sostenible de reinvertir a la ciutat sinó que bàsicament buscaven marges d’opacitat per blanquejar diners en alguns casos o simplement per obtenir beneficis ràpids i en absolut lleials amb l’esperit de la ciutat. No vam preveure com tot això ens afectaria en la qualitat de l’espai públic és a dir: no vam preveure que determinades activitats privades en les nostres plantes baixes, en el nostre districte, acabarien generant unes dinàmiques conflictives en l’espai públic. Tot això són coses que en l’inici del projecte no es van preveure, era un projecte amb voluntat de construir, que només anava a millor, ha anat entomant les diferents realitats, jo crec que els anteriors regidors han anat entomant formes de corregir-les, però el que és evident és que un cicle ha acabat  i en comença un de nou. Perquè és evident que Ciutat Vella necessita de nou d’un pacte ciutadà i d’una visió de futur”. (continuarà)