vot3.jpg

– L’independentisme i el catalanisme hauria de treure més pit i no deixar-se acoquinar tant! Són uns resultats potents!

– Pedro J. Ramírez i el poder d’Espanya estan contents, han aconseguit aquests titulars el 26N: ”Fracàs excepcional” (La Vanguardia), “Patacada de Mas. El pla Mas fracassa” (El Periódico), “Adéu Mas. A Cataluña le gusta España” (La Razón). “Mas entra en la historia” (El Mundo).  ”No ho podrà fer sol”, expressa l’ARA. Com s’ha demostrat aquests últims dies de campanya els poders d’Espanya han jugat brut i fort.

– En canvi un repàs ràpid a la premsa internacional ofereix una mirada diferent: “Victòria del sobiranisme”.

– Mas és el primer president de la Generalitat post-franquista que s’ha atrevit a desafiar l’Estat. Jo confio en ell. L’únic que no m’ha agradat de la seva campanya és el cartell, crec que va ser un error. En canvi trobo el seu discurs encertat.

– Era la primera vegada que CiU anava amb un discurs independentista. Segurament un desgast s’hagués hagut de preveure i evitar insistir tant en la “majoria excepcional”.

– En una CiU independentista s’hauria d’analitzar si la coalició suma o resta

– Junqueras ha sabut aportar un discurs potent i una estètica senzilla a ERC, connectant molt bé amb el seu electorat, com mostren els resultats.

– Un pacte CiU-Esquerra en les circumstàncies actuals segurament és el que passarà però serà molt difícil, en una Generalitat financerament tan collada. Esquerra haurà de ser molt comprensiva, però segons quines renúncies faci rebrà pals des de la CUP.

– I el govern espanyol collarà encara més la Generalitat intentant que CiU renunciï al seu pla.

– A més, en aquesta campanya els ponts PP-Mas han quedat dinamitats.

– I parlar ara de sòcio-vergècia sembla irreal, el compromís de Mas amb el referèndum és ferm. Però mai es pot descartar com a opció que finalment pugui interessar els uns i els altres. Tot i ser improbable.

– Segurament hi ha hagut uns 10 escons que han passat de CiU a Esquerra per por del votant independentista al poder de Duran Lleida. Amb la idea que Esquerra asseguraria que Mas no fes marxa enrere. Passa que això ha estat a canvi de deixar Mas com en fora de joc i que se n’enfotin d’ell des dels mèdia espanyols.

-També segurament, l’independentisme anava massa confiat de les seves forces, en un país que és molt complex. En realitat l’independentisme ha tret un gran resultat però creia que tenia assegurada uns sortida àmpliament victoriosa de Mas i que el que calia era collar-lo per l’esquerra per assegurar el tret. Jo crec que al final això afebleix el projecte, veurem.

– Hi ha hagut un efecte El Mundo, segur que ha influït. I també un efecte Tele 5.

– També, tot s’ha de dir, segurament també un efecte TV3. En l’entorn de Tv3 i tot el que l’envolta, el discurs independentista era el majoritari.

– El PSC s’ha salvat pels pèls d’una ensorrada encara més majúscula, però queda descol·locat, queda reduït -ara sí i fins a nou avís- en un òrgan del PSOE i s’ha quedat sense l’esperit dels Maragall i companyia, que eren una part imprescindible del PSC.

– Que el PP pugi tan poc en un escenari com l’actual és força significatiu. És clar que sense un Ciutadans haurien estat la segona força, però no ho són. Sorprèn la capacitat que tenen de treure pit amb uns resultats tan minsos, minsos en relació al que haurien d’aspirar.

-Iniciativa ha fet bé el seu paper. Veurem on se situa ara si s ‘engega el procés sobiranista.

– La pujada de Ciutadans jo la veig lògica: han fet una bona campanya, era el seu moment, Rivera és un bon orador i un polític atractiu (res a veure amb el seu número dos), és un seductor per a la gent a qui s’adreça. A Ciutadans el veig un partit post-independentista, me l’imagino com a representant de la Catalunya més espanyola en una Catalunya independent. Al PP per exemple no me l’imagino.

-I les CUP entren per cobrir un espai fresc, per entendre’ns, el dels indignats catalans. Tindran molt de camp per córrer, sobretot si hi ha un pacte de govern CiU-Esquerra. I sinó també, perquè com Ciutadans, són diferents.

– Que hagi votat gairebé un 70% de la població és una gran notícia. Va ser una festa de la democràcia. Amb l’única excepció de l’arribada en massa d’interventors del PP per vigilar aneu-a-saber què!

– Que el cinturó de Barcelona no s’afegeixi al procés sobiranista em sap greu, perquè la dependència actual d’Espanya i el maltractament que rep Catalunya els afecta tant a ells com als votants d’ERC o CiU. Però vaja, quan t’hi pares a pensar, els resultats semblen un reflex força lògic del país on vivim, que és el que és.

– Artur Mas surt ferit, ferit de mort políticament parlant, però se l’ha de recuperar. Fins ara ha liderat molt bé el procés. Segurament s’havia posat un llistó massa alt. Però el país necessita que segueixi liderant.

-Des de la modèstia d’aquest blog, recolzo el president Mas. Mai cap president havia tingut un discurs nacional tan contundent, amb senzillesa i sent tan durament atacat. No ho té fàcil, no ho tenim fàcil, li desitjo molta sort.

– Ah, i les enquestes, totes: ens les podríem estalviar?

vot2.jpg