Us he de confessar una cosa: quan vaig comprar el parell de mitjons “amb dits” de la botiga de Ronda Sant Antoni (la centenària casa de gènere de punt Latorre, la de les calces i calçotets gegants) per afegir-los al lot de Nadal també me’n vaig comprar uns per mi. Per recomanació de la botiguera els del lot eren grisos, o blaus, no ho recordo. Els que jo em vaig quedar són com rosats, no per res, per variar. No sé si en Jordi Royo, el guanyador del lot, els haurà provat, si se’ls haurà posat, però jo avui, amb el fred que fa m’he trobat sense mitjons d’hivern llargs a mà. Al calaix he vist els mitjons amb dits, que en aquest blog vam qualificar en el seu moment de “eròtics”, per motius que ara no venen al cas. Encara estaven per estrenar, amb el cartronet que ajuntava un mitjó i l’altre. He desfet el cartronet i me’ls he posat intentant encaixar els dits un a un. Ha costat una mica però al final han entrat tots deu. Al principi es feia estrany això de tenir cada dit recobert de manera individual,  independent, però a poc a poc s’hi han anat trobant bé. Ara mateix, escric aquestes línies en la mig-intempèrie del Jardí Romàntic de l’Ateneu i mantic els peus plenament escalfats. Prova superada!

No hi ha cap article relacionat.