The Economist parla aquesta setmana del futur de Catalunya a partir de la possible prohibició de les “corridas” i dels referèndums de fa unes setmanes. La gràcia de The Economist és que és tossut com pocs en la seva visió del món, sempre editorialitza (els articles no van signats tot i que els redacta el corresponsal de cada país o l’especialista en cada tema), hi afegeix tocs d’ironia purament anglesa i en general descriu bé. No dic que opini bé, això depèn de cadascú, però descriu bé. En definitiva l’article ve a dir que el tema dels toros és més “nacionalista” que en defensa dels animals (cert en part però molt discutible perquè a Catalunya hi ha tradició de toros, el que passa és que en els temps que corren molts la veiem com una barbaritat! Més enllà d’espanyolismes i catalanismes). Desprecia el 27% de participació en els referèndums: greu error. Que convoquin ells un referèndum no vinculant i extra-oficial del tema que vulguin i a veure quanta gent va a votar. Diu el que explico al titular del post, que si el referèndum es convoqués a tot Catalunya el resultat seria un clar No. Bé, ja es veuria, oi? I finalment aterra en la “real politik” i diu que tenint en compte dades com el 20% d’atur molta gent fora de Catalunya “espera” una victòria de “Convergence and Union”. Fan gràcia algunes de les expressions que utilitza The Economist:  “167 separatist-minded towns and villages”. “The “free Catalonia” camp took a triumphant 95% of the vote”. El nou Estatut el qualifica de “More wordy than radical”, ja tenen raó. “Convergence and Union (CiU)” és “the moderate nationalist party”. I el tripartit el formen: “Socialists, the far left and extreme separatists”. Si us interessa llegir-lo cliqueu aquí.

No hi ha cap article relacionat.