Referint-se als diaris, un amic em diu indignat: “Avui era un dia per a marcar  perfil. I no ho ha fet ningú, cap capçalera”. És veritat, al quiosc de Barcelona hi ha hagut unanimitat a les portades en recolzar, en fer l’ullet a la proposta que Barcelona sigui seu d’uns jocs olímpics d’hivern al 2022.

Veus crítiques, gent que es posa les mans al cap davant aquesta jugada, n’hi ha hagut però són individuals: Salvador Cardús a l’AVUI, Vicent Sanchis a RAC1, Manuel Cuyàs a El Punt, Pilar Rahola a La Vanguardia. Però la premsa tota, tota, tota hi cau en pes. L’excepció són els diaris amb edició només digital.

I d’altra banda, és clar, les desgraciadíssimes notícies d’Haití envien la que havia ser gran notícia de portada a segona posició, excepte a l’AVUI i El Punt. 

Comencem la repassada: El Periódico abraça el projecte i diu: “Els jocs del 2022 il·lusionen el Pirineu”. Certament no és cap mentida. On es llueix és al subtítol: “La candidatura llançada per Hereu rep suport social, polític i esportiu”. ¡Olé! ¡Bravo!

L’AVUI titula: “Cop d’efecte olímpic. L’Alcalde Hereu busca recuperar la iniciativa amb la candidatura de Barcelona als Jocs d’Hivern. Reacció: Suport de l’oposició amb reserves”. I ara ve “lo” bo, al text: “La iniciativa ha estat en línies generals ben rebuda tot i …(reserves de l’oposició)”. Ben rebuda, sí senyor!

El Punt tampoc no se salva d’aquesta al·lucinada general a les portades de la premsa del país, diu amb tota tranquilitat: “Barcelona impulsa una candidatura catalana pels jocs d’hivern del 2022”. I remata: “Els principals esportistes catalans d’hivern ho valoren positivament”. I encara més: “L’oposició s’hi afegeix amb recels”. Què? Jo com a mínim vaig sentir Fernández Díaz despotricar, així que aquest comentari no és cert, no tota l’opció s’hi ha afegit. Portabella tampoc s’hi va afegir, no? I en Trias va ser suau però tampoc s’hi va afegir. Així que subtítol fals d’El Punt.

La Vanguardia que des del Vivir i quan li interessa no para de fer-li el nyigui-nyigui a l’ajuntament, que si el soroll, que si la caca dels coloms, que si el semàfor verd que no dura prou, que si a Barcelona no hi havia prou llum de Nadal al 2008, s’abraça al somni: “Barcelona 2022, sueño de invierno”. I el director José Antich desitja sort a la proposta: “Deseemeos, obviamente, suerte a Barcelona que de lograrlo conseguiría…”

Fins i tot El Mundo es manté avui neutre, veurem què diu demà o demà-passat als editorials: “Barcelona quiere volver a ser olímpica en 2022”.

La primera pàgina de la secció Catalunya d’El País diu: “Barcelona resucita el sueño olímpico: optará a unos juegos de invierno”. I al subtítul admet que és un “revulsivo” d’Hereu de cara a les eleccions. Vaja, que d’això es tracta, no?

Público també parla de somnis: “Barcelona busca otro sueño olímpico 30 años después”.

L’ABC simplement diu que “Barcelona optará a los Juegos Olímpicos de Invierno en 2022”.

En canvi la premsa digital tendeix a desmarcar-se’n. Vilaweb diu que “La FAVB qualifica la proposta d’Hereu de desancertada i inadequada”. Felicitats a Vilaweb per la idea d’anar a parlar amb la FAVB.

 L’e-notícies dóna diverses informacions, per exemple aquesta: “Hereu no va informar ni al Govern”.

Esportiu.cat també s’hi refereix, en termes bastant neutres, informatius: “Barcelona optarà a ser seu dels Jocs Olímpics d’hivern al 2022”.

Singular Digital també dóna diverses informacions i opinions, en general crítiques, com la de Francesc Marc Álvaro.

Curiosament Libertad Digital coincideix per una vegada en la història en l’enfocament amb el de Vilaweb, anoteu perquè passarà poques vegades més: “Los vecinos de Barcelona creen que la candidatura a los juegos es desacertada”.

I finalment, la nota de Factual més actual al respecte parla de la reacció del president d’Aragó, Marcelino Iglesias: “No he mantenido conversaciones con nadie. Ni si quiera me han llamado antes ni después”. Quin bon rotllo, els catalans, ens enemistem amb els veïns fins i tot quan no cal.