El desplegament dels mitjans de comunicació a Haití arran del terratrèmol ha estat impressionant i hauria estat impensable fa uns anys. Fins i tot hem pogut sentir en directe per la CNN els crits de desesper de les víctimes atrapades entre les runes dels edificis. A través de Twitter la mateixa cadena ha buscat supervivents i els han intentat posar en contacte amb familiars d’arreu del món.

 També aquí, Antoni Bassas està expressant minut a minut el que veu a través de Twitter ( @3cat24aHaiti ). I Joaquim Ibarz va arribar el mateix dia que Bassas a Haití i ens ho està explicant per RAC1 i LV. Els mitjans es troben en un difícil equilibri, en un paper que de vegades està al límit de l’ètica (la mort en directe?), entre la voluntat de conscienciar i la lluita per l’audiència, que en  aquest cas valoro positivament. Llàstima que en moltes situacions els periodistes hagin arribat als llocs abans que els equips d’ajuda, però suposo que s’està fent el que es pot.

Més enllà de l’enorme magnitud de la tragèdia, del record als morts i de la importància que quan la notícia passi l’ajut continuï, el cas del terratrèmol d’Haití com a experiència mediàtica també s’estudiarà a les facultats. Perquè els nous mèdia es poden utilitzar de moltes maneres: per provocar o justifucar guerres, per lligar, per buscar feina. En el cas d’Haití està servint per crear una conscienciació diria que sense o amb pocs precedents. 

No hi ha cap article relacionat.