No sé si heu llegit la fantàstica entrevista que la periodista Núria Escur feia avui a La Vanguardia a Francesc Torralba (Barcelona, 1967) doctor en Filosofia i Teologia. Alguna cosa haurà tingut a veure aquest interviu amb el fet que dues sales de la llibreria Excellence (especialitzada en aquests temes, a Balmes just per sota la Travessera) hagin quedat petites per la presentació del seu nou llibre “La inteligencia espiritual” publicat en castellà per Plataforma Editorial (¿hi ha versió catalana?).  Era un públic com de zona alta, d’edat més aviat avançada, molta gent de cinquanta i seixanta anys, també algun jove i alguna monja. Jo he arribat pels pèls, el temps just de sentir les últimes paraules i fer la foto de dalt.

Una de les darreres frases que ha dit Torralba anava adreçada a la tradició pedagògica catalana i feia menció a Joan Triadú.

A mi el que m’ha enganxat, el que farà que em compri i llegeixi el llibre ha estat l’entrevista de La Vanguardia. Parlava de la importància de l’espiritualitat laica, l’espiritualitat també sense Déu, sense dogma, sense institució: “una persona espiritualment rica no rebutja ni el silenci ni la soledat”. El títol de l’entrevista era: “Vivimos en un desierto espiritual”. A mi, encara que ompli aquest blog de paraules, m’agrada trobar espais de silenci, crec que són molt importants. No sé si vosaltres els busqueu, suposo que hi haurà de tot.

No hi ha cap article relacionat.