Feia molt de temps que no anava al Teatre Poliorama i em va agradar entrar-hi de nou. És una sala que realment desaprofito, dóna molt bon rotllo entrar-hi directament de la Rambla. Com tantes altres coses, la recordava més gran, però em va agradar la mida acollidora que té. El primer cop que hi vaig anar va ser a veure Flotats, crec que es deia “El dret d’existir”, o alguna cosa semblant sobre l’eutanàsia, quan la sala encara era gestionada per la Generalitat. Aquesta vegada he anat a “Las Listas”, una obra de JD Wallovits amb Francesc Garrido, Ariel Casas i Pep Cortés. Va de dos artistes (un pintor i un escriptor) que ni pinten ni escriuen i a sobre passen gana. Coneixen un pagès poeta que els interessa pel menjar que els pot portar. Però el pagès surt de l’armari i acaba fent poesia i passant gana. Tot això envoltat d’avorrides llistes: de la compra, dels reis gots i de tantes altres coses. Sort que no dura més d’una hora i mitja, sinó es faria molt pesada. És massa lenta i Francesc Garrido exagera els gestos, no sé si és collita pròpia o li han dit que ho faci. Em va agradar la interpretació de Pep Cortés, el pagès. A mitja sessió vaig pensar: “com poden fer obres així?”. Després va avançant i quan acaba tens una mica de pietat i li trobes les gràcies. Ah, i em va encantar tornar a la Rambla amb la sensació de sortir del Poliorama. Em proposo tornar-hi més sovint.

No hi ha cap article relacionat.