Si us agraden les petites grans històries de Barcelona llegiu perquè a mi aquesta m’ha semblat apassionant.

Glòria Santa-Maria, llicenciada en filosofia, ha presentat avui al Saló de Cent de l’Ajuntament l’obra “Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859”, que estudia el dia a dia municipal entre l’estiu de 1858 i el de 1860, quan era alcalde el seu rebesavi Josep Santamaria i Gelabert. Governà la ciutat per nomenament reial un període inusualment llarg per l’època (1858-1863) i el seu mandat va coincidir amb l’aprovació del pla Cerdà i l’enderrocament de les muralles. El llibre inaugura la col·lecció Pòsits del Museu d’Història de Barcelona.

Però el que he trobat fascinant és que a casa de Glòria Santamaria no eren conscients de la importància de l’alcaldia del seu avantpassat i com ho va descobrir:

-“D’ell el meu pare només sabia que havia estat alcalde de Barcelona. A casa de la mare hi ha una pintura en que està retratat amb la bara d’alcalde. Hi ha també una foto i un gravat, no teníem res més. Vaig començar a buscar informació i vaig comprovar que el meu rebesavi havia estat l’alcalde que havia dirigit més temps de manera continuada el consistori durant el segle XIX. Havia presidit el consistori durant els 5 anys de govern liberal. I em vaig adonar que precisament aquells cinc anys eren importantíssims per la ciutat de Barcelona, els anys de l’aprovació i de l’inici de l’Eixample! Però sorprenentment les històries de Barcelona pràcticament ni esmentaven l’alcalde Santamaria. Només algun llibre reconeixia el seu paper determinant en la recuperació dels Jocs Florals l’any 1859. També va ser president de la junta per l’enderroc de les muralles, l’any 1943. I pràcticament no vaig trobar res més”.

Motivada per aquest oblit, l’autora va començar a recórrer els arxius municipals per treure a la llum els documents i deixar-los parlar: “fer sentir els protagonistes” de dos períodes: la insurrecció de Barcelona de 1843 -amb l’intent d’enderroc de les muralles-; i l’alcaldia del seu rebesavi.

Segons Ramon Grau, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, en el treball “Cerdà apareix vist des de fora, a mitja distància”, com en poques ocasions. “S’hi explica la petita història del que va passar quan el ministeri va aprovar el projecte d’eixample i la batalla per l’herència dels terrenys del pla de Barcelona, que eren del Ministeri de Guerra”.

A l’acte també hi han intervingut el Tinent d’Alcalde Carles Martí i la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. Per cert, la regidora ha comentat que el que l’inspira cada dia són “la vocació de Josep Santamaria i la tenacitat de la Glòria Santamaria”. Que en prenguin nota els veïns de la plaça Vila de Madrid. Es veu que en Josep Santa-Maria havia nascut al carrer del Vidre.

He marxat ràpid del Saló de Cent, just quan ha acabat la presentació. He baixat les escales mirant de reüll les estàtues i les escultures que hi ha. I per cert, he tingut el plaer de sortir amb la Brompton ja muntada. Diria que el guàrdia m’ha mirat amb mala cara, però no sabeu el plaer que ha estat sortir per la porta principal en bicicleta, ho heu fet mai? Mig plovia i he anat a buscar els carrerons del Call.