Hi volia anar però al final no he pogut. Sort que la Lali sí que ho ha fet i m’ha enviat aquestes fotos de la manifestació Barcelona no està en venda, reclamant habitatge per a tothom i que s’aturi l’especulació. Com són les coses! Fa només tres o quatre anys el mercat immobiliari tot just sortia de la crisi i ara estem a preus per sobre de la bombolla immobiliària anterior. Tinc molts amics a qui els estan vencent els contractes de lloguer i ho estan passant molt malament per trobar pis. Els preus de pisos en venda també s’han disparat de forma estratosfèrica.

Al meu barri, el de Sant Antoni, és difícil trobar un pis de compra digne per sota dels 400.000 euros i el preu més normal és de 450.000 en endavant. Hi ha espais més econòmics però són pisos-estudi per 300.000 euros. Un escàndol, provocat sobretot per l’entrada de capitals inversors que compren edificis sencers i els dediquen a pisos turístics o els revenen a preus fora del mercat dels barcelonins.

O això s’atura o molta, molta gent serà expulsada de la capital catalana. El que està passant és molt greu, així que convocatòries com la de dissabte són molt importants. Llàstima que només hi anessin 3.000 persones i que l’acte -de recorregut original perquè tot i sortir de plaça Universitat no va anar a buscar la ciutat vella sinó els barris de Sant Antoni i del Poble Sec- acabés amb una ocupació. Que em perdonin però no calia, el que cal és portar el tema al centre del debat, que ens unim tots contra aquesta barbaritat.

Per cert, l’eslogan ‘Barcelona no està en venda’ segurament expressa més un desig que la realitat. La ciutat està en venda i cada dia més. I diria que aquesta venda només es podria aturar amb una crisi molt forta del sector turístic provocada, per exemple, per la incertesa i crua realitat internacional. Cosa que no volem, és clar.

habitatge2 habitatge3