Uns 700 joves de col·lectius pro-vida s’han manifestat aquesta tarda pel centre de Barcelona. La marxa ha començat a quarts de sis a plaça Universitat, quan un d’ells ha cridat “Que comença la mani!” 


Una mica com aquella moguda gegant d’estudiants de fa un any, però en petit, els anti-avortistes no han fet el recorregut habitual d’aquest tipus d’actes a Barcelona (Pelai-Via Laietana-plaça Sant Jaume) sinó que han optat per tirar Aribau amunt en direcció a la Delegació de Govern. 
 

Tenia el seu què sentir tots aquells crits al bell mig del Gaixample, per exemple al seu pas davant l’hotel Axel.  

Hi havia diverses pancartes, com aquesta tan explícita i desagradable, sostinguda amb aquella alegria per unes quantes noies: “Es mejor cargar el niño en brazos que sobre la conciencia. Vive y deja vivir”. I crits molt diversos, tots a favor de la vida i contra l’avortament. Del tipus: “Boti, boti, boti avortista el qui no boti”.

Feia la impressió que eren joves (i també alguns adults) de l’entorn d’escoles privades religioses, de setze a vint-i-tans anys. I se’ls veia contents i orgullosos del que estaven fent, amb aquella alegria i també morbo de saber que portes la contrària al pensament general.

No puc deixar de dir que a mi els seus crits em causaven vergonya aliena, no per les vides que diuen defensar sinó per l’alegria amb que parlen i canten d’aquest tema i pel tuf que desprenen a una ètica que no comparteixo.

Però vaja, ells ahir utilitzaven el seu dret a expressar el que pensen, com ho faran dilluns grups que precisament opinen el contrari. És la Barcelona diversa del 2010.

No hi ha cap article relacionat.