Uns 700 joves de col·lectius pro-vida s’han manifestat aquesta tarda pel centre de Barcelona. La marxa ha començat a quarts de sis a plaça Universitat, quan un d’ells ha cridat “Que comença la mani!”
Tenia el seu què sentir tots aquells crits al bell mig del Gaixample, per exemple al seu pas davant l’hotel Axel.
Hi havia diverses pancartes, com aquesta tan explícita i desagradable, sostinguda amb aquella alegria per unes quantes noies: “Es mejor cargar el niño en brazos que sobre la conciencia. Vive y deja vivir”. I crits molt diversos, tots a favor de la vida i contra l’avortament. Del tipus: “Boti, boti, boti avortista el qui no boti”.
Feia la impressió que eren joves (i també alguns adults) de l’entorn d’escoles privades religioses, de setze a vint-i-tans anys. I se’ls veia contents i orgullosos del que estaven fent, amb aquella alegria i també morbo de saber que portes la contrària al pensament general.
No puc deixar de dir que a mi els seus crits em causaven vergonya aliena, no per les vides que diuen defensar sinó per l’alegria amb que parlen i canten d’aquest tema i pel tuf que desprenen a una ètica que no comparteixo.
Però vaja, ells ahir utilitzaven el seu dret a expressar el que pensen, com ho faran dilluns grups que precisament opinen el contrari. És la Barcelona diversa del 2010.
Tenen tot el dret a manifestar-se…
però jo crec que ben pocs han raonat realment el que volen o no volen.
L’avortament, des del meu punt de vista, és necessari, és una opció que has de tenir en compte.
Sempre que no sigui com a mètode anticonceptiu…
A vegades és el millor per a la mare.
A vegades la criatura tendrà una vida horrible.
Però la consciència no te la pot deixar mai tranquil·la això d’avortar…
A mi el que no m’agrada és que t’hagis de justificar! Jo estic a favor de l’avortament, però no em sembla bé que si dius “m’agrada que tothom es manifesti” hagis de córrer a especificar “ep, però que jo penso com ells, eh?” És com si no estiguéssim acostumats que tothom tingui opinions diferents…
De totes maneres, a mi els pro-vida aquests, o millor dit, els joves de segons quina escola privada, em cauen malament. Són la típica gentola que et trobes als FGC en hordes de 5 o 6, semblen trets d’una sèrie americana… em fan molt fàstic! Les coses que diuen, la roba, la manera de parlar… és que m’arriben al fetge! Què se n’ha fet de la pública? Jo hi vaig anar i a classe sóc l’únic, és flipant!
Hola Ie i B. He modificat una mica el text, no pels vostres comentaris sinó perquè després d’escriure’l he sortit a passejar i hi pensava, no estava del tot satisfet del post. Intentava fer dues coses: primer explicar i després utilitzar una fina ironia. Però la ironia era tan fina que m’havia deixat coses importants, ara n’he afegit algunes però encara aniré repassant el post…
b. em sorprèn molt la teva última frase… no tenir la consciència tranquil·la per qualsevol cosa ha de ser terrible. A mi em sembla que avortar no té perquè intranquil·litzar la consciència de ningú, en el sentit en que si ho fas és justament per tenir més tranquil·litat, no? Bé, no sé si s’entén el que vull dir… però m’ha sorprès perquè no es pot viure amb la consciència intranquil·la…
no et pot deixar la consciència tranquil·la perque és traumatitzant haver d’avortar, ho fas per tenir-la tranquil·la, però una operació i més d’aquest estil no et deixa bé. En sé més d’una que no tenen la consciència tranquil·la per haver avortat i d’altres que dormen tranquil·lament. És un mal tràngol.
crec que no em justificava, simplement manifestava la meva opinió.
No, si no parlava de tu amb lo de justificar-se. Com veus a mi també em cauen malament aquesta gent…
Jo entenc el que diu B, conec noies que han avortat i pel que sigui han quedat tocades.
Jo estic a favor que cadascú faci el que vulgui i per tant estic a favor de l’avortament, subscric el que diu B., no com a mètode anticonceptiu. I si es pot evitar avortar millor, és clar.
I em rebel·la la simplicitat de discursos d’una banda i de l’altra, en aquest cas dels de “sí a la vida”.
Vergonya aliena me la causen tant els uns (els d’ahir a Aribau) com els altres (les noies amb els pits enlaire d’avui a la Bonanova, heu vist la imatge per tv?).
I és clar, quan es troben cara a cara, tots plegats fan bastanta pena.
En canvi, em poso al costat de la gent que en algun moment ha de decidir una cosa o altra des de la seva llibertat.
Tb és veritat que gràcies als que criden a favor de l’avortament, amb samarreta o sense, es pot avortar i per tant decidir. En canvi si fos pels de la mani del vídeo no hi hauria opció, ells decidirien per tothom…
b. no pretenia que et justifiquessis de res! Ans al contrari!
Només pretenia fer palesa la meva sorpresa. No entenc que si decideixes lliurement avortar, després tinguis mala consciència. Jo no ho entenc, cosa que no vol dir que no pugui ser cert.
I un avortament és un tràngol, és cert, però no necessàriament un mal tràngol. Tot depèn de les circumstàncies.
I quant a avortaments, els casos que jo he conegut de prop em diuen que et deixen molt més tocada els avortaments naturals (avortar naturalment un fill buscat i esperat) que els provocats (avortar per no tenir un fill no desitjat). Personalment, jo tinc la consciència molt tranquil·la.
Dona, és que quan avortes no decideixes lliurement, no? Se suposa que si tot va bé mai no hauries de trobar-t’hi… vull dir que és una situació límit i tries avortar perquè és el que hi ha. A part del costat físic, tema hormonal i tal, que deu ser bastant hardcore. I després les motivacions, és a dir, en un avortament hi ha molts factors i 2 o més persones de per mig, i sempre hi ha contradiccions… bé, no ho sé, que ara parlo com si en sapigués molt i no he conegut mai ningú que hagi avortat.
Guillem: doncs jo els antiavortistes els fotia d’hòsties, així t’ho dic, suposo que deus conèixer algun monguerguaper d’aquests i com en son de repel·lents i de capbuits en la seva vida personal… molta moral i després són uns gilipolles! I quan en coneixes un personalment i es van acumulant les anècdotes és que fot potar. Ara que. com dius, a l’altre costat no són gaire millors (millores? membres i membresses.) No sé, és que aquesta gent, tant els fatxilles com els radikalillus funcionen només a cop de gestos grandiosos i mariconades. Però l’alternativa també fot fàstic, o sigui, ser intransigent perquè com que ets “de centre” ets “moderat” i sempre tens raó, també conegut com efecte PSC… pfff, és que no m’agrada ningú, de debò.
ie, em referia a tocada físicament no emocionalment. És a dir que un avortament natural és més dolorós físicament que un de provocat.
Ie, al llarg de la vida sí que n’he conegut algun d’aquests i uf!!! Al final vaig aprendre a no discutir amb ells, i mira que m’agrada parlar de tot amb tothom, però no amb gent que parteix d’unes posicions immobilistes, això m’avorreix.
No m’agrada jutjar però jo els mirava, tan joves ells, i pensava que han d’estar plens de dobles morals en tots aquests temes ètics: avortament, homosexualitat, etcètera.
I jo és que no puc amb les hipocresies de les dobles morals.
Ei i gràcies a tots per aquesta conversa tan interessant!