Què contents deuen estar els que van mantenir encesa la flama de la marató de Barcelona quan literalment havia desaparegut. Ells la van recuperar i avui s’ha demostrat un cop més que “marató” i “Barcelona” són dues paraules amigues. A la imatge de dalt, la marató al seu pas pel Coliseum (atenció al detall: Nino Bravo, el musical); i a la de sota, per la “Mançana de la Discòrdia” a Passeig de Gràcia. Feia un matí fresc però plàcid, a primera hora del dia el públic era escàs però animava els corredors, sovint cridant el seu nom, tipus: “Vinga Joan!!!”
“Nino Bravo el musical”!! Això és com de columna del Monzó XDD
Participo en curses i em defenso en diatàncies de fins a 12 quilòmetres… Una marató són paraules majors. L’any passat vaig animar i fotografiar la cursa… enguany l’he viscuda (o patida) des de la feina gestionant el tall de cinc hores del servei tramviari pel pas de la marató per la Diagonal (anada i tornada) entre el Fòrum i Glòries.
Espero que el primer diumenge de març del 2011 tingui festa per gaudir-la en directe de nou!
Je, je, sí que seria per columna del Monzó. De fet va ser un company de feina que em va dir que la programació d’aquestes últimes setmanes al Coliseum era per tema d’aquest blog, encara està pendent el post, aquest era un apunt…
Ostres Met, això és viure-la des de l’altre costat, gestionant el tall de tramvies! Per cert, no sé si preguntar-te … com va anar la nevada?