La nevada del 8 de març del 2010 ja forma part de la nostra història col·lectiva! Per mi la imatge del dia després són tres: el Tibidabo que he vist de lluny nevat; els arbres caiguts que m’han explicat que hi ha a la zona alta del carrer Muntaner; i la platja de Badalona que encara he vist blanca a quarts de 9 del matí. No sé vosaltres però jo des de dissabte estava conscienciadíssim que en podia venir una de grossa, les previsions dels homes del temps eren espectaculars. Tot i això és veritat que fins que no passa fas vida normal, no vaig començar a canviar el plàning del dia fins que vaig veure caure les primeres volves de neu. Em vaig quedar de pedra quan vaig sentir que el conseller Saura havia marxat a Mallorca al matí! Sens dubte era un dia per estar a casa i les successives declaracions de Joan Boada han estat espectaculars… Potser el més significatiu va ser sentir totes aquelles trucades a les ràdios, a partir de les 8 del vespre i fins a mitja nit, de gent que estava penjada a la carretera i indignada en sentir que ningú els tenia prou en compte.  És espectacular que no estiguessin preparats, després les operacions poden sortir millor o pitjor però amb les previsions que hi havia la sensació de descontrol no té perdó.  Sort que al menys a Barcelona algú va decidir que el Metro funcionés tota la nit, un 10 pel metro! Jo la veritat és que m’ho vaig passar molt bé, amb la sensació d’estar veient unes imatges històriques, una Barcelona blanca. I enmig d’una tempesta de neu amb llamps i trons. Em quedo amb les declaracions que va fer a BTV l’Alfred Rodríguez Picó (ahir el vaig trobar a faltar una vegada més a TV3):  “S’ha donat un còctel explosiu perfecte. Les condicions de la tempesta han estat relativament similars a les del dia de Nadal de 1962: una entrada d’aire molt fred a les capes mitges i altes i una entrada d’aire humit de llevant a gregal a les capes de superfície”. Olé!

No hi ha cap article relacionat.