A quarts de 8 de la tarda he rebut un sms: “Ei, si vols material, avui a l’Institut Francès fan un concert al carrer”. En aquell moment jo estava molt liat i li he dit a l’amable lector que gràcies però que ho tenia difícil. Entre nosaltres, estava desitjant acabar la feina i anar a berenar a casa llet fresca amb madalenes. Peròo una horeta més tard, ja lliure de compromisos, m’ha vingut aquell cuquet que m’agafa quan sé que estan passant coses i que les tinc accessibles. És una força interior que t’arrossega, no sé si m’enteneu! Que en el fons és la mateixa que m’empeny ara a escriure aquestes línies en comptes d’estar dormint. Segur que a vosaltres us passa amb d’altres coses, no? Segur que tampoc no és tan rar! Total que a quarts de 9 he agafat la Brompton i me n’he anat cap al carrer Moià, en direcció al mateix edifici que em va veure estudiar els primers cursos de francès, ara ja fa la tira. Total, que moltes gràcies per l’sms…

I la veritat és que valia la pena! La seu de l’Institut Francès de Barcelona s’ha convertit aquesta nit en escenari de la quarta Primavera Francòfona: dins l’edifici hi havia diverses activitats (màgia, explicació d’històries, cata de formatges suïssos…).  I a fora, tot d’actuacions en diferents escenaris, el més espectacular dels quals era el sostre de la planta baixa que hi ha a mà dreta quan entres a l’Institut. M’hi he trobat una amiga que m’ha explicat: “també en van fer una a l’hivern, amb trapecistes i escaladors!” Es veu que a la festa de l’hivern li diuen “Maleït hivern”! La festa d’aquesta primavera estava dedicada a la francofonia de les illes.

No hi ha cap article relacionat.