Una vegada més ha estat impressionant veure l’allau de turistes que per Pàsqua ha tingut tota la ciutat. No sempre ha estat així, abans Barcelona quedava buida a l’agost i per Setmana Santa, va ser a partir del 94 que la cosa va començar a canviar, fruit dels Jocs Olímpics.  I és que per Pàsqua ho he tornat a constatar: el “problema” dels turisme a Barcelona no és d’ells, és “nostre”! Els cutres som “nosaltres”! I entengueu un “nosaltres” col·lectiu, tenim la ciutat vella com la tenim, sovint fa fàstic, amb pixades ja al migdia, “hem” optat per un turisme de masses i els que venen saben que han d’amagar la cartera si no volen que els la robin. Però això (perquè els cutres som “nosaltres”, els gerents del tema) ningú no ho diu, el més fàcil és carregar contra els turistes que ens visiten.

Feu l’experiment: aneu a les Rambles, quedeu-vos quiets una estona i mireu la gent que passa. La gran majoria dels que venen són gent com nosaltres, amb menys o més diners però que arriba atreta per una ciutat europea que està de moda i la volen visitar. Després troben que un paio fa de Messi a la Rambla i se’l queden mirant, però si “Messi” és allà és cosa “nostra”, no d’ells. I si els trilers hi són dia sí dia també, també. Per aquestes Rambles que tant planyem (o pel carrer Ferran que veieu a dalt) no para de passejar gent maquíssima, joves “backpackers”, pares amb fills, jubilats, sobretot classe mitjana d’allò més estàndard. ¿Que també hi ha comiats de solter cutres, borratxeres nocturnes i festes a Salou? I tant, però si miréssim les xifres, segur que són relativament pocs i en tot cas venen perquè algú els munta les festes. ¿Que el turisme ha trencat el dia a dia d’aquells barris? Home, no crec que sigui aquest el problema, la dinàmica d’aquests barris ja s’havia trencat fa anys, potser sí que el turisme l’ha rematada però no han estat “ells” sinó la “nostra” (sic) política turística. Ells simplement paguen per venir i visitar, malgrat la crisi.