Amb la crisi ha crecut la pressió que exerceixen al carrer algunes ONG’s i similars perquè ens en fem socis. Avui us mostro el cas de Greenpeace que, en grups de tres i quatre comercials, “assetgen” els vianants que passegen tranquilament. Ei, i no crec que dir “assetjar” sigui exagerat perquè literalment formen com una barrera per la que has de passar ho vulguis o no, són difícils d’esquivar. La meva tàctica és no mirar als ulls dels que em volen vendre la moto de fer-me’n soci. La feina d’aquests comercials deu ser dura i una mica desagradable, el meu comentari crític no és cap a ells, va adreçat a les organitzacions que com Greenpeace que s’aprofiten de la bona fe de la gent. Perquè ho deuen tenir ben estudiat: veus Greenpeace i et dóna tan bon rotllo que fins i tot et sap greu dir-li a un d’aquests joves: “no, gràcies” i molta gent, sobretot jove, se’ls escolta. I suposo que si ho fan deu ser que uns quants deuen picar. No sé a vosaltres però a mi em molesta molt veure aquestes tècniques “comercials” de les ONG’s i similars. Avui he sentit com un dels vianants li deia a un venedor: “i me’n puc informar per Internet?” La resposta a aquesta manera elegant d’esquivar l’assetjament acostuma a ser que no, perquè és clar a ells els paguen per fer socis al carrer, ja veuen que després no ho miraràs a Internet. Avui donaven la tabarra davant la FNAC de plaça Catalunya, són uns pesats. Ei, i Greenpeace és només un exemple, en trobarem uns quants, ja veureu.

No hi ha cap article relacionat.