El lingüista i pensador Noam Chomsky va rebre fa uns dies a Stuttgart el premi Erich Fromm 2010. El guardó se li ha concedit “en reconeixement pel seu recorregut i per les seves conviccions en la defensa dels drets a la vida i a la dignitat de totes les persones, sobretot les més pobres”. “I també per parlar amb un llenguatge que influencia els creadors d’opinió i que dóna esperança als més febles”. A continuació faig cinc cèntims de la conferència que Chomsky va pronunciar durant la cerimònia, sobre la realitat, la construcció i el remei al terrorisme” (qui m’ajuda a traduir “The evil scourge of terrorism: reality, construction, remedy”?).  (Les fotos són de Bob Trauffler bob.trauffler@googlemail.com, un jove fotògraf que com veieu fa imatges fantàstiques!)

Chomsky va mencionar els que parlen de terrorisme internacional però obliden el terrorisme internacional d’Estat que segons ell practiquen administracions com la nord-americana. També va analitzar casos en que diferents administracions nord-americanes van utilitzar el terror, fent una especial menció a l’època Reagan i “la guerra que ja ell va declarar contra el terror, que es va convertir en una salvatge guerra terrorista, deixant com a resultat milers de torturats i mutilats a Amèrica Central, l’Orient Mitjà i Sudamèrica”.   

En aquest punt, Chomsky va fer un especial èmfasi en recordar els jesuïtes assassinats a El Salvador entre 1980 (“monseñor Romero”) i 1989 (Ignacio Ellacuría i cinc més) i a com l’opinó pública internacional els ha oblidat: “Els assassinats de 1989, ara fa vint anys, van succeir pocs dies després de caure el mur de Berlín. El contrast entre la celebració el novembre passat de la caiguda del mur i el silenci sobre aquestes atrocitats és tan evident…”

També va mencionar l’administració Kennedy en relació a Cuba i a com el terrorisme nord-americà d’Estat va canviar governs i imposar dictadures al Brasil (1964), Xile (1973) i Argentina (1980). Tot plegat per arribar a entendre, segons Chomsky, que el que va fer Gerorge Busch fill a nivell internacional va ser una continuació d’aquesta “tradició” intervencionista nord-americana.

Chomsky va concloure dient que “si realment volem acabar amb la plaga terrorista, “ja sabem el que hem de fer: primer, acabar amb el nostre rol d’autors” (d’actes terroristes); “segon, fixar-nos en les queixes que hi ha en el rerafons (dels actes terroristes internacionals) i si són legítimes, fer alguna cosa per solucionar-les; i en tercer lloc, quan hi ha atemptats, tractar-los com a actes criminals: identificar i detenir els sospitosos i portar-los a judicis justos”. “De fet aquest sistema funciona!” va dir en acabar.