L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau és segurament la líder política catalana que actualment té més ambició i projecció. Té moltes opcions a absorvir la major part de la massa de vots a què el PSC ha anat renunciant. De fet en part ja ho ha aconseguit i per això és on és.

Hi ha arribat amb un discurs contundent i inicialment amagant les seves ambicions, quan va dir allò de que no faria política. Els que escrivim aquest editorial li vam sentir dir, tot i que la frase ha desaparegut de la memòria col·lectiva. Rectificar o, simplement, canviar, no és dolent, saber rectificar és bo. Amagar-ho sí que és dolent. I no hem sentit mai Colau excusar-se per aquella frase.

Més greu és haver parlat reiteradament de màfia en referir-se als líders del PSC de l’Ajuntament de Barcelona i ara, només uns mesos després, incorporar la que ella considerava “màfia” al govern. Eren màfia i ara ja no ho són? Ho eren i ho són? Política pura i dura, com la que ella criticava sense pietat.

No som dels que ataquem Colau de totes totes. Té el mèrit d’haver arribat on és quan era una simple ciutadana i li hem donat des del primer dia vot de confiança. Però hi haurà un abans i un després d’haver acollir al govern els que ella considera màfia.

Que no vol dir que a ella li vagi malament: si continua jugant bé les seves cartes la pot consolidar i fer-se amb un tros més gran del pastís del que va ser pastís del PSC, sobretot perquè té les idees clares i una oposició molt dividida.

No hi ha cap article relacionat.