L1310196.JPG

Moltíssima gent ha aprofitat els últims dies de la retrospectiva “Miró. L’escala de l’evasió” pern visitar una de les exposicions més completes de l’artista dels últims anys. La cua va ser constant dissabte i ho ha continuat sent diumenge, en un fluxe constat de gent que volia aprofitar les últimes hores de la mostra. L’exposició, que es va inaugurar el 16 d’octubre, examina aquells moments que posen de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps.

L1310198.JPG

Jo hi vaig anar dissabte i curiosament vaig trobar molts coneguts, molts amics. Més enllà de si m’agrada o no (i sí, Miró m’agrada, em provoca bones sensacions visuals, però no té més importància) a mi l’estètica de Miró em trasllada a un entorn proper, me’l sento de casa. De petit sempre tenia algun dibuix de Miró a la vora. Recordo per exemple el gran mural de Miró a l’edifici d’IBM (suposo que encara hi és, a l’actual seu de la Conselleria d’Ensenyament, no?). Els Miró d’El Prat, de la Rambla, de l’Espanya Industrial…

(I les fotos de Joaquim Gomis, germà de la meva àvia Montserrat, del qual aviat s’inaugurarà exposició a la Fundació que ell va ajudar a crear, en parlarem aviat).

No hi ha cap article relacionat.