Pepe Ribas Berlin

El periodista Pepe Ribas ha presentat la seva novel·la ‘Encuentro en Berlín’ a la sala d’actes de la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. Ho ha fet en forma de conversa amb el periodista de La Vanguardia Antoni Puigverd. La sala era plena d’amics i seguidors fidels de qui va ser ànima de la revista Ajoblanco.

Puigverd ha explicat que “amb aquest llibre aprens coses que els diaris no expliquem. A la premsa parlem de coses anecdòtiques i en canvi a la novel·la se’ns expliquen una gran quantitat de detalls de com funciona el món actual. En parlem molt però no des d’un punt de vista dels interessos geoestratègics. Pepe Ribas ho fa partint del present rabiós del món i dels bars de Berlín, una ciutat de música electrònica, nova creació artística, d’un món literari de nova capital del segle XXI i de les seves arrels en el món jueu i en el nazisme”.

A partir de dos personatges que es troben, Pepe Ribas descriu un món d’equilibris de força, “els països del baix ventre de l’antiga URSS, amb personatges escèptics i on el que compta és la vivència personal. Amb la deriva de jueus que han fugit i nazis que han marxat a Xile i l’Argentina”.


Per la seva banda, Pepe Ribas ha explicat que la seva obsessió, “el motiu pel que vaig deixar molts amics i una carrera, i pràcticament un despatx d’advocats, no va ser per l’Ajoblanco sinó per la novel·la i la literatura. Però hi va haver un moment en què vaig veure que el país necessitava noves veus per créixer i democratitzar-se. Han hagut de passar certes coses perquè jo m’atrevís a reprendre la meva professió, la meva ambició, la meva seducció: ser novel·lista. Molts dels que esteu aquí vau llegir les novel·les que escrivia als 13, 14 anys…”


“A Berlín -ha seguit Pepe Ribas- hi ha l’eco del món eslau. Nosaltres estem en un moment en què no sabem el que ens està passant. Sovint acusem Alemanya d’oprimir-nos. Alemanya va cometre errors però també havia patit grans injustícies a començaments del segle XX. Ha treballat i s’ha aixecat d’una ruïna. És un país complex. A mi Berlín em va fascinar perquè des del primer moment me’n vaig sentir ciutadà. Aquella ciutadania per a la que tant vaig lluitar els anys d’Ajoblanco i que aquí no he trobat mai. M’hi vaig sentir lliure i s’hi pot viure per molt pocs diners”.


“Jo tenia un personatge que no té res a veure amb mi i que a Berlín va créixer. Sortia d’un món molt reprimit com ens passava a nosaltres en aquest país que no ha tingut il·lustració i que no ha fet una revolució real… A Berlín hi vaig trobar el món alemany però també l’eslau i el jueu.”És la història “de dos persones que són valentes, en un moment de trencament vital, de 44 i 32 anys, que es troben a Berlín i són lleials amb elles mateixes. He tractat els valors i sobretot la lleialtat…”

Per cert, un dels assistents a l’acte ha estat el president Pasqual Maragall, a qui jo feia temps que no veia en públic.