Es dóna la paradoxa que en els anys 80 i 90 es parlava molt del “Quart món” -la pobresa al primer món per contrast amb la pobresa del tercer món- i que en canvi ara que n’hi ha molta més aquest concepte gairebé ha desaparegut, o s’utilitza menys.

Qui no s’angoixa en els temps que ens toca viure en veure la quantitat de senyals explícites de pobresa que cada dia veiem al nostre entorn urbà? Vagabunds al carrer, músics al metro o cues als locals que reparteixen aliments.

Per no parlar de la pobresa no explícita, la que no es veu perquè s’amaga entre les quatre parets dels domicilis. D’aquesta n’hi ha segurament més.

Amb la fuetada que la nostra societat ha rebut de la crisi i de la mala administració anterior dels recursos, tots tenim el quart món explícit o amagat a tocar, sovint també entre amics o familiars: feines precàries, rodamons que dormen al caixer de sota casa…

Ara més que mai cal que la societat recolzi les iniciatives sinceres de suport a la pobresa d’aquí, el país on vivim. Les iniciatives que fa anys que existeixen (com Càritas) o les de més recent creació, qualsevol iniciativa honesta és vàlida.

La gent ja ho està fent en la mesura que pot però, amb la més que probable progressiva absència de l’estat, caldrà que ho faci encara més. Si molt no canvien les coses, ens hi va la convivència futura al carrer.

No hi ha cap article relacionat.