Sou dels que us pregunteu “Qui eren els meus avantpassats?” Jo sí, fa anys, des de sempre, recullo -quan puc!- les petjades de la família i els testimonis orals dels grans que he tingut pel voltant. Per això avui no me n’he pogut estar d’anar a la presentació del llibre “Nou manual de geneologia”, d’Armand de Fluvià, a la sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret.


Escoltar l’Armand de Fluvià parlar dels temes que l’apassionen sempre és un plaer. Per exemple deia que “un tant per cent elevadíssim de les persones que viuen a Barcelona vénen de masies. Els seus avantpassats es van establir a la ciutat fa un o dos segles i quan fas estudis geneològics t’ho vas trobant. I quan arribes a la casa pairal és molt important. Jo m’he dedicat més a la noblesa catalana, però un dels nostres socis, l’Esteve Canyameres que es dedica  a les cases pairals i de pagès. Domina tot el llista d’hereus del Vallès, el Baix Llobregat, Osona…” En canvi jo m’he dedicat més a enllaçar pagesos amb famílies de la noblesa catalana. Per cert, em dóna una gran satisfacció trobar un avantpassat que desconeixia, és com incorporar-lo a la família…”


… o que en genealogia has de tenir molt en compte els costums de la contrada, que varien de comarca en comarca…


… o que “a Granollers (durant la guerra) es van cremar tots els registres: el parroquial, el notarial, el civil i el de la propietat. A Granollers han hagut de refer totes les escriptures…”