L1310896.JPG

L’heraldista Armand de Fluvià ha pronunciat la conferència “Ocaña i la Transició”, que ha servit per inaugurar una exposició “Ocaña, ángeles y demonios”, dibuixos de José Pérez Ocaña  a la galeria Setba de la plaça Reial 10.

L1310909.JPG

Wikipèdia defineix Ocaña com “un pintor naïf, anarquista i activista gai, andalús afincat a Barcelona. Va ser un personatge mític, atrevit i trencador de la Barcelona underground dels 70’s. Un habitual del Cafè de l’Òpera. “Amb un art apreciat per molts i que va destacar per la seva manera de viure i d’expressar-se, en un país que encara arrossegava uns valors arcaics”. Ocaña es transvestia en ple dia per la Rambla. Va morir el 18 de setembre de 1983 a causa d’unes cremades accidentals.

L1310868.JPG

Per parlar d’Ocaña Armand de Fluvià ha fet una classe magistral, ha relatat la crònica del naixement del moviment gai en la foscor del franquisme: “Tots els del FAG teníem un nom de guerra perquè no ens identifiquessin…

L1310907.JPG

…En algunes d’aquelles trobades hi havia l’Ocaña, a qui sempre li agradava fer aquell xivarri. Sempre deia que no era un transvestit sinó que ho feia per anar contra la norma social, per trencar motllos. Ocaña va ser un dels elements d’aquesta transformació social i va ser acceptat…


…Excepte la vegada que la Guàrdia Urbana el va detenir a ell i al Nazario, els van atonyinar i els van portar a la caserna. Vam fer una manifestació a favor d’ells.Va ser un personatge de Barcelona que lluitava per la llibertat individual i social. Ell no passarà perquè té tot el vessant artístic. Altres personatges de la Rambla -com la Maria, que jo també coneixia- eren típics de la Rambla”.

També ha parlat un moment, des del públic, el germà d’Ocaña que amb emoció ha reivindicat el Cafè de l’Òpera com el Cafè d’Ocaña.

L1310880.JPG

Una cosa em queda clara del que avui ha explicat Armand de Fluvià i fa uns dies em relatava Pepe Ribas precisament al Cafè de l’Òpera: entre la mort de Franco i la primera victòria de la UCD la Rambla va viure un buit de poder que li va proporcionar cinc anys de molta llibertat: “Ningú s’atrevia a prohibir res per por a ser titllat de franquista”, ha dit avui Armand de Fluvià. “Fins que va arribar la UCD i van començar les normes, per exemple contra les revistes eròtiques als quioscos”.

L1310903.JPG

Em serveix per entendre la Rambla que gent d’aquella època sempre diu enyorar. Per cert, els dibuixos d’Ocaña van de 150 Euros fins a mil i escaig. Les fotos, també a la venda, són de Colita. A sota trobareu una entrevista a Ocaña que he trobat a Youtube. La veritat és que a mi, que vinc d’un altre món i visc una altra època, diguem-ne que em sorprèn…