Facebook
Twitter
RSS

guillemcarbonell@hotmail.com

Blog en Català
Blog en español
Blog in English

Articles meus a L’Eco de Sitges / Crontacrònica del Carnaval 2011

by Guillem Carbonell | març 25, 2011 | Mèdia, Sitges | 0 comments

No hi ha cap article relacionat.

Cercador

Cerca:

Subscriu-t’hi!

A quin email vols rebre els articles?

Hemeroteca

Hemeroteca

Posts més recents

Post per temes

Post per temes

Comentaris recents

Ciclyboy en ¿A qué ciclistas multar en Barcelona?
YOPS en Barcelona / L’edifici del carrer Aragó 174-180, un gratacels de 21 plantes ¿Algú sap qui el va construir?
Esther en Rosa Regàs a ‘Amics per sempre’: “Durant la dècada de 1960 alguna cosa profunda va canviar en les nostres vides”
Albert de la Hoz Bofarull en Botigues / Les espardenyes de “La Casa de les sabatilles” van a 49,50 € el parell
Anònim en Benito Oliver-Rodés (1929-2017). Farmacèutic: el senyor de les aigües

Editorial

Els mèdias en l’època de la postveritat
Les barbaritats dialèctiques -i ara ja de fets- del president nord-americà Donald Trump contra els principals mitjans de comunicació nord-americans (sobretot NYT, LA Times i CNN) han posat el concepte de postveritat (post-truth) i el del paper dels grans grups de comunicació al centre del debat polític, mediàtic i social. Quin ha de ser el rol dels mèdias en aquest món turbulent de la multicomunicació digital de la segona desena del segle XXI? Quin ha de ser el seu paper ara que els polítics ja poden comunicar-se directament amb els ciutadans saltant-se els mèdia, com fa Trump però com també fan quan volen Puigdemont i Ada Colau, per posar dos exemples del nostre país? En realitat, la post-veritat, per anomenar d’alguna manera la mentida, o la realitat maquillada al gust de cadascú, sempre ha existit. Si ens restringim a l’època del mitjans de massa i no anem més enrera, ha estat especialment descarada en temps de conflicte (propaganda de guerra), en societats dictatorials i també en els mitjans de comunicació occidentals dels darrers 30 anys. Durant massa temps els principals grups de comunicació han viscut còmodes adaptant el seu discurs al que convenia al polític de torn o a l’anunciant de torn, a canvi de mantenir un espai de confort. El mal anomenat oasi català n’oferia molts exemples. I el no-anomenat oasi espanyol encara molts més. Diaris, ràdios i televisions han adaptat el seu relat durant massa temps -i en gran part ho segueixen fent- no a la “veritat” -sempre relativa però que en tot cas tenen obligació de contrastar- sinó als interessos del propi mitjà o a la realitat social i nacional que volien construir o mantenir. Formaven part de l’estatu quo o defensaven unes realitats que de vegades ells mateixos inventaven. Recordem sense anar més lluny la ridícula defensa que durant anys va fer el diari El Mundo sobre l’atemptat de l’11M a Madrid, per posar només un exemple. O com els principals diaris de l’oasi eren còmplices de l’oasi. Aquí encara no, però als Estats Units els mèdia tenen vulguin o no vulguin una oportunitat única per recuperar el prestigi perdut i desfer-se de tots aquests condicionants que fins ara els estaven ofegant. I bé que ho saben: “Democracy needs great journalism” diu el Washington Post de Jeff Bezos. “Support the mission of the Times”, diu el NYT. Un missatge oportú, a més, ara que els mitjans ja […]
Articles relacionats:
1. Inauguració curs @Ateneubcn: “Els ciutadans intueixen que els mitjans de comunicació tenen massa complicitat amb les elits”
El nyap de la fira de Nadal de plaça Catalunya
L’equip d’Ada Colau va decidir el Nadal del 2015, el seu primer Nadal, substituir la pista de gel de plaça Catalunya per una fira “solidària”. Per entendre’ns, consideraven la pista de gel massa comercial. recordem que era un “invent” força nou a plaça Catalunya, els anys justos de govern de Trias, i que havia funcionat amb bastanta dignitat i el suport dels comerciants. De la mateixa manera que el 2015, la plaça ha estat ocupada el Nadal del 2016 per una fira “solidària” que és un nyap en molts sentits: fa la plaça incòmode, el seu atractiu és molt limitat i té molts aspectes de cutrada, de nyap. El periodista Lluís Permanyer havia criticat la pista de gel perquè ocupava la plaça i la feia incòmode als vianants, cosa que no compartim. Però el nyap municipal de l’actual fira solidària segueix restringint l’accés a la plaça, la fa incòmode i resta atractiu a anar al centre de la ciutat. Que torni la pista de gel, era un bon recurs nadalenc. Comercial? Sí, però també ciutadà. No hi ha cap article relacionat.

No hi ha cap article relacionat.
S’eternitzen les obres de l’estació de Passeig de Gràcia
Algun dia acabaran, és clar les obres a l’estació de Renfe-Adif de Passeig de Gràcia. Quan això passi ningú recordarà el viacrucis i la vergonya aliena que estan passant els seus usuaris des que el gener del 2014 van començar les obres de renovació d’aquesta estació central de trens de Barcelona. La primera fase (renovació dels accesos exteriors) va ser lenta però ja va acabar. En canvi, la tercera fase, la renovació de les andanes i de les seves sortides està sent feixuga i sembla que no avanci. La imatge mostra com està aquesta estació, per a vergonya de tothom, des de fa molt de temps. Amb un pressupost de dos milions d’Euros, aquesta tercera fase del projecte de modernització de la terminal s’ha eternitzat inexplicablement i sense que ningú (premsa, polítics o responsables de la instal·lació) no li expliqui què passa als usuaris. Una vergonya, fins quan? Articles relacionats: Cutre i potes enlaire: així rep l’andana de Passeig de Gràcia els aficionats a la Fórmula 1 L’estació de tren de Passeig de Gràcia recupera una andana decent, tres anys i mig després Per fi s’anuncia la fi d’obres a l’exterior de l’estació de Passeig de Gràcia amb Aragó Passeig de Gràcia Station, under long renovation works
Articles relacionats:
El tram: un mitjà obsolet que no s’hauria d’haver fet
Sempre hem defensat que el tram no s’hauria d’haver desplegat mai. El tramvia va ser un bon mitjà de transport per al segle XIX i començaments del XX i segurament està bé que es mantingui en aquelles ciutats que no el van perdre. Però a Barcelona està oferint un servei que podrien cobrir unes quantes línies ben organitzades d’autobús i ho farien sense inutilitzar tot un carril per a altres vehicles. Evidentment, ara que ja fa anys que funciona serà difícil que les institucions reconeguin l’error d’haver-lo fet, i l’eixamplaran i tan aviat com puguin l’uniran per banda i banda. Però és una instal·lació cara per a un mitjà obsolet, fruit de la voluntat de tenir un metro que travessés la Diagonal i la impossibilitat de fer-lo per manca de recursos. A tot això se li afegeix que, pel seu silenci i perquè ocupa un espai que vianants i altres vehicles han de travessar, és un mitjà perillós. La setmana en què escrivim aquestes línies han mort dues vianants grans atropellades per tramvia a Barcelona. No hi ha cap article relacionat.

No hi ha cap article relacionat.
Contra Gaudí tothom s’hi atreveix
Articles relacionats: Oriol Bohigas insisteix a La Vanguardia: “La Sagrada Família és l’edifici més escandalós de Barcelona”

Articles relacionats:

Oriol Bohigas insisteix a La Vanguardia: “La Sagrada Família és l’edifici més escandalós de Barcelona”

Facebook
Twitter
RSS

Designed by Elegant Themes | Powered by WordPress

With Google+ plugin by Geoff Janes