sagarra.jpg

El Palau de la Música s’ha omplert avui per homenatjar Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961). Diu que fa uns mesos el seu fill, Joan de Sagarra, es va queixar que el seu pare no havia rebut el gran homenatge que es mereixia, el conseller Mascarell va recollir el repte, va citar Joan de Sagarra a l’Ateneu i li va parlar per primera vegada de l’acte que s’ha fet avui, dirigit per Joan Ollé i amb la participació de Sílvia Bel, Josep Maria Pou i Lluís Soler entre molts d’altres.


El president Artur Mas ha obert la celebració glossant la figura de l’homenatjat:

-“Josep Maria de Sagarra va contribuir a fer de la cultura catalana una cultura més completa, més normal i més moderna, en ple segle XX i això és un mèrit que avui hem de subratllar. A més, Sagarra va aconseguir combinar com molt pocs l’excel·lència i el respecte pulcre per la llengua catalana amb aquesta capacitat de popularitat. Va combinar l’excel·lència lingüística amb aquest arribar a tothom i amb molta productivitat, generant obra de totes característiques. Va omplir un buit que l’absència de persones com Verdaguer, Maragall, Guimerà o Pitarra havien deixat”.

-“Sagarra va omplir aquell buit com pocs d’altres. Va ser un triomfador per aquesta capacitat d’arribar absolutament a tothom, per aquesta popularitat durant tota la seva vida i va ser en aquest sentit una persona que va ser aclamada i estimada. I com totes les persones que són aclamades, estimades i que triomfen va rebre crítíques perquè el nostre és un país que de tant en tant està més pendent de la suspicàcia i la crítica que no pas del reconeixement del mèrit de les persones i ell ho va viure en primera persona. Però més enllà d’això que no deixa de ser l’anècdota, el judici de la història i el que fem avui (un acte d’homenatge ben lluit) va omplir aquest buit que de vegades es produeix sobre els personatges més reconeguts de la nostra història com a país”.

-“Quan un país vol mirar endavant ha de mirar enrera amb precisió. Difícilment es pot tenir visió cap endavant si no es té una bona visió cap enrera. Crec que avui estem fent un homenatge a una persona que va fer molt per la llengua i la cultura catalana, molt més del que sovint se li ha reconegut, sent aclamat i estimat per la gent en la seva globalitat, des de les elits a la gent del país en conjunt. Li ho van reconèixer amb la seva assistència i insistència per anar a veure les seves obres, cantar les seves cançons, llegir els seus poemes i fins i tot saber-se’ls de cor…”