_ _ _
28 gener 2011

Amb això de les caixes que es tornen bancs se m’ha quedat cara de tonto, no sé a vosaltres. Tants anys presumint que si les caixes, les obres socials i tot això… I ara en un parell de dies es poleixen les principals caixes del país. I no només les que van malament sinó fins i tot la pròpia Caixa que tan bé diu que anava. En un plis plas, nada por aquí, nada por allá, com els trilers. Jo no sé del tot on està la boleta, si algú m’ho vol explicar…
_ _ _

Per cert, té alguna relació la declaració “independentista” de Pujol amb la desaparició del sistema català de caixes? És que ja és casualitat que tot passi la mateixa setmana, no?
_ _ _

26 gener 2011

Com que tinc pressa vaig a dinar al McDonal’s de Pelai. Demano un menú Big Mac i busco taula. Només en queda una de lliure, són les 2 i està molt ple. A mig dinar una noia em demana: “¿Está libre?” assenyalant la cadira que hi ha a la meva taula, de cara a mi. Li dic que sí i s’asseu. S’amaneix l’amanida i comença a menjar un dels dos Cheesburgers. Jo miro cap a terra perquè sinó em trobo amb la seva cara i m’incomode. Tan tranquil que estava dinant sol! Ella no diu res, va menjant. Jo acabo abans i m’acomiado: “Que aprofiti”, li dic. “Gracias” em contesta. Crec que és del nord d’Europa, allà això és més habitual que aquí, oi?
_ _ _
25 gener 2011

Uns nois passen davant meu en bicing, van per la vorera, i un comenta amb cara d’incomoditat: “No pot ser que una persona normal vagi còmode en aquest ‘sillín’!”

_ _ _

24 gener 2011

Per circumstàncies de la vida he hagut de tornar al tanatori de Les Corts. Tot molt correcte. M’ha cridat l’atenció que una de les cançons que violinista i pianista han tocat és “Paraules d’amor” de Serrat. “Ella qui sap on és, ella qui sap on para”. No sé per què però el “teníem 15 anys” dedicat a una persona gran que se’n va fa pensar molt.
_ _ _

Poc es deuria imaginar Serrat quan va composar la cançó que algun dia també la tocarien als funerals…
_ _ _

Un familiar em comenta: “I saps quant ha costat l’esquela a La Vanguardia? 1500 Euros, Iva inclòs. El més curiós és que la mateixa esquela, diu que de la mateixa mida però sense creu era 400 Euros més barata. Però és clar, la meva familiar difunta era cristiana, així que han pagat el preu complet…
_ _ _

19 gener 2011

-“Caballero, ¿tiene un Euro para un bocadillo?”, em demanen a la sortida de plaça Catalunya…
_ _ _

Una noia li diu a un noi pel Gòtic: “De mapas yo sólo conozco la cara de España y la bota de Italia!”
_ _ _

17 gener 2011

En plena crisi trobes situacions que descol·loquen. Fa dies que al barri veig un rètol de “pàrquing en venda”. Per curiositat i perquè no estaria malament tenir un aparcament propi a la vora de casa hi he trucat. -“És una plaça gran” m’ha dit el particular que la vol vendre. -“Malament” he pensat jo, “si comença  per aquí ja veuràs quan et digui el preu…” I sabeu quant en demana? 45.000 euros… Amb aquests preus no t’atreveixes ni a fer una oferta! En quin món viuen? Jo segueixo pensant que l’iimmobiliari encara ha de fer el gran crack, de moment els bancs segueixen aguantant els preus…

_ _ _

16 gener 2011

Per cert, referent al tema Tura/Hereu m’ha semblat molt enginyosa la columna de Jordi Barbeta a La Vanguardia d’avui, titulada “Devórame otra vez”: “El PSC utiliza otra vez a Tura como cebo para salvar al menos el comedor de la Diputación”.
_ _ _
Ah i ja veieu que m’he animat a utilitzar hashtags (#) en els títols dels posts del blog. Als lectors habituals espero que no us molesti. Com que quan publico un post se’n penja directament un enllaç a twitter he pensat que posar-hi hastags pot ajudar a la difusió dels escrits.
_ _ _
Una cosa que odio són les motos que en plena ciutat acceleren com si estiguessin fent una cursa. Fins i tot quan fan un trajecte forçosament curt, d’un semàfor a un altre que està vermell. I a més tinc la sensació que a aquests mail no els posen multa, jo aniria fort a per ells.

15 gener 2011

“IMBÈCIL!!!” li ha cridat un avi a l’skater que ha passat a pocs centímetres d’ell pel carrer Elisabets… L’home ha quedat indignat. I és que l’skater han ben apurat!
_ _ _

14 gener 2011

Avui han entrevistat Xavier Trias a l’informatiu La Nit a RAC1, que presenta Xavi Freixas. I en Trias vinga a parlar de l’ “arroba 22”. En comptes de 22@ ell diu @22 i amb la seva fonètica queda molt graciós. La Patrícia Gavancho i en Lluís Foix li feien preguntes sobre el 22@ però ell vinga a insistir: “Jo crec que l’arroba 22…” Ara que tant parlarem de municipals, que ho tinguin en compte els que fan imitacions…
_ _ _

I per cert, Trias diu que no li agrada el model de ciutat del 22@: “Vagin de nit i veuran què solitari es queda”. És veritat, jo també he criticat sovint el model “downtown” aplicat a Barcelona.
_ _ _

Tot i això, també és d’agrair que es creïn barris d’oficines i per a emprenedors. Durant molts anys barcelona s’ha anat buidant d’empreses i les oficines fugien cap els polígons del Vallès. Clusters com el 22@ serveixen per equilibrar el model tan desequilibrat cap els  serveis… Ara que d’oficines també n’hi ha d’haver al Passeig de Gràcia, i a l’Eixample, i per tota la ciutat…
_ _ _

12 gener 2011

La llei del tabac es nota especialment a les discoteques… Tinc uns amics que surten molt per l’ambient de Barcelona, van sovint als locals del grup Arena. Dissabte va ser el primer dia, després de l’entrada en vigència de la llei, que van anar a l’Arena de Balmes (la de davant del Seminari). I m’expliquen: “Una passada! Saps aquella pudor a tabac que quedava a la roba? Doncs ara quan entres al local només fas que sentir… perfums!”
_ _ _

10 gener 2011

El Bopan sempre ha estat un bon forn però car. Avui al migdia he comprat un briox petit sense cap pijada (ni xocolata, ni panses) al Bopan de Rambla Catalunya i m’ha costat un Euro vint.
_ _ _

9 gener 2011

De vegades quan vaig carregat amb bosses del súper descanso a mig trajecte i les vull deixar a terra. Però sempre em fa fàstic: o hi ha una escopinada (n’hi ha moltes!) o restes de caca de gos o brutície…
_ _ _
Però sobretot escopinades, n’hi ha moltes! Passa que quan vas ràpid no t’hi fixes! Quan merda trepitgem!
_ _ _

8 gener 2011

A la plaça Vila de Madrid uns nois bastant quillos comenten: “Esto de abajo es lo que había cuando los romanos, ¿verdad?
_ _ _
7 gener 2011

Una dona diu: “El día de Noche Vieja nunca me había llamado y este año me llamó…”
_ _ _
5 gener 2011

Sento que una noia li diu al xicot: “Siento que en todos estos años no has valorado la relación…” Ai làs! Ja passa, oi? La vida…
_ _ _

3 gener 2011

Al Passeig de Gràcia m’atura un noi i em diu: “Hola bon home, com estem?” Se’l veia maco però feia de comercial d’una ONG i li he dit: “no gràcies, no m’interessa”
_ _ _

2 gener 2011

Als Ferrocarrils, veig tres seients lliures. Al quart hi seu una mare amb la filla en braços, d’uns quatre anys i una mica repel·lent. Quan la nena veu que jo sec al costat de la mare va i li diu: “Mare, t’han pres el teu lloc, eh?” Per sort la mare em diu: “No li facis cas…” i he seguit llegint el diari
_ _ _

1 de gener 2011

Que bones són les braves del cafè Salambó, a Gràcia, al costat del Verdi Park! 6 Euros mol ben aprofitats!
_ _ _
… i en canvi què petita es veu la pantalla de la sala 3 del cinema Verdi de sempre. És una sala allargada i sobretot si seus al final la pantalla és diminuta i el so justet, justet i no sóc jo que perdo oïda! Hi he anat a veure Chloe, un thriller entretingut…
_ _ _

Crec que és la primera vegada que veig un cotxe de Dubai a Barcelona. Un cotxàs que he vist passar just davant el Liceu…
_ _ _

Diu que el primer nadó català de l’any és una nena nascuda a Mataró i de pares marroquins. Però és que a les comarques “tarragonines” és un nen nascut a Tortosa i de pares també marroquins. I a Lleida un de pares argelians. Home, fa pensar, no?
_ _ _
31 desembre 2010

Realment es venen moltes-moltes vanguàrdies, eh? A última hora del dia n’he buscat per les rambles, volia guardar 3 exemplars amb l’article de Monzó, i no en quedaven. Després he anat a una papereria del barri que estava oberta. Al matí tenien una columna altíssima de vanguàrdies: “no en queda ni una. Si vols un altre diari…” De tots els altres en tenien!
_ _ _
27 desembre 2010

Un noi d’uns 30 anys parla per telèfon: “No puedo conducir el coche, ahora mismo no tengo dinero para pagar el seguro…”

_ _ _

26 desembre 2010

La pastisseria Escribà és boníssima però hi vaig poc pq trobo que es passen amb els preus. Per exemple un paquet-regal amb un panettone i dos torrons costa 120 euros! I així amb tot. Amb tot? Bé, sempre queda l’opció de fer un tallat (1.25 €) i seure a llegir el diari!
_ _ _
24 de desembre 2010

He agafat un taxi de plaça Catalunya fins a Aribau amb Madrazo, de nit, i m’ha costat 12 euros! “Si no hi hagués un plus aquests dies a aquestes hores no hi hauria taxis” em diuen. Però no em convencen, segur que està ple de paquis, xinesos i llatins disposats a fer tarifes més barates. En sectors tan tancats com el del taxi cal molta més liberalització i aire fresc!

_ _ _

23 desembre 2010

Dues senyores fan el cafè i van comentant la jugada:

“¡Ahora que está malo el marido viene a que lo cuiden! Hay muchos hombres que hacen lo mismo pero no está bien, con lo que hizo…”

_ _ _

20 desembre 2010

Sento com una senyora li recrima al seu marit, d’uns 70 anys:

-“És que no t’enteres mai de res. Però és que de res, eh?”

I ell fa cara com de dir que la seva dona té raó
_ _ _

19 desembre 2010

“I per altra banda, tots els amics de la meva germana que han sortit de la Pompeu tenen feina…” deia un noi jove fa uns dies al metro…

_ _ _

…a la línia vermella. Hi vaig pujar just després de l’Espanyol-Barça sense ser conscient que molts espanyolistes van a l’estadi de Cornellà-El Prat en L1. El vagó era ple de seguidors amb bufandes blanc-i-blaves. _ _ _

Em va fer gràcia un noi que va dir: ”

14 desembre 2010

Ja fosc, un noi posava cartells a les parets d’algunes botigues. Eren rètols amb pestanyes perquè la gent s’emportés el telèfon. Abans de marxar ell n’ha arrencat dues com si algun vianant se les hagués endut a casa. M’ha semblat una fantàstica eina de màrketing primari per causar expectació!
_ _ _
Mai m’havia fixat que just davant del Clínic hi hagués una “Oficina d’assessorament de serveis funeraris”. Molt bo!

_ _ _

“Xurris, me’n vaig” li ha dit una noia a les seves amigues…

_ _ _

12 desembre 2010

Cansat de gastar en taxis, he pujat a l’autobús amb cura de no caure (segueixo amb el braç lligat al cos i escrivint amb l’esquerra, després de caure amb la bici, en tota una prova forçada de paciència!).
El cas és que quan l’autobús ha arribat a la parada on havia de baixar, jo no havia apretat el botó i el conductor no ha parat.
Com que hi havia un semàfor ha hagut de fer-ho dos metres més enllà de la parada. “Què faig?” he pensat. Li demano que obri la porta? Com que sé que als conductors d’autobús en general no els agrada fer aquests favors he preferit esperar la següent parada.

_ _ _

Però per sort a una altra persona li havia passat el mateix:

-“¿Puede abrir, por favor?” ha cridat des del fons del bus

(“Visca!” he pensat jo i per si obria m’he mogut ràpid cap a la porta amb cura de no caure)

El conductor ha obert però no sense abans queixar-se:

– “Sí pero la próxima vez acuérdese de solicitar parada!” ha dit amb un to de mitja mala bava i de qui fa el gran favor

Ja a fora he comentat la jugada amb l’altre senyor.

“És que no sabia si demanar-ho” m’ha dit “perquè sé que no els agrada.
_ _ _

1 desembre 2010

“Com anirà l’economia, Sr Mas” li pregunta Jordi Basté

“Miri, doncs depèn del sector però el 2011 serà difícil i no ens hem de fer trampes al solitari” com s’ha fet aquests últims anys a Espanya, venia a dir.

M’agrada això de no fer-se trampes al solitari
_ _ _

Aquests dies Joan Puigcercós s’està intentant explicar, ho té difícil. Diu coses que m’agraden i coses que no. Una que no? “…perquè malgrat tot hi ha molta gent que ens ha fet confiança…” Uf, que no s’autoenganyi, intueixo que molta de la gent que aquest cop va votar Esquerra ho va fer per pena i després de dubtar-ho molt, perquè ERC no s’enfonsés del tot…
_ _ _

22 de novembre 2010

Sento una dona gran i amb bastó que diu: “Els bancs estan esbarats de tants pisos com tenen! Però com que són els primers que han robat… Tenen un morro que se’l trepitgen!”No hi ha res com sentir aquests comentaris de la gent…

_ _ _
20 de novembre 2010

Amb això del Papa i la sida crec que tenim un altre exemple de titulars mal fets. Diu La Vanguardia: “El Papa acepta el uso del preservativo para frenar el avance del sida. La postura del Papa provoca una sacudida en el mundo católico”. Bah, si el Papa no ha dit això! Com voleu que hagi canviat tant? Ha dit que si les prostitutes, que si no sé què… Per què aquest titular malinterpretatiu?

_ _ _

15 de novembre 2010

Una veïna  del Born m’explica: “És vergonyós com roben a l’Estació de França i al Parc de la Ciutadella.

A l’Estació de França van en grups de tres, un despista, l’altre agafa i el tercer vigila. Quan han agafat la bossa tots tres surten corrent.

A la Ciutadella ho fan d’un en un. El lladregot s’amaga rera les plantes i a la que algú es despista ja li han pispat algun objecte.

Diu que els veïns n’estan farts i que tenen la sensació que ningú no fa res per millorar la situació.

“Això sí, com que s’acosten les municipals estan fent els arreglos de torn, també al Born”, em diuen

_ _ _

13 novembre 2010

En Jordi Pericot, de la UPF, escriu a l’AVUI: “Que els partits busquin vots no és estrany. El que és rar i atípic d’aquesta campanya és que siguin els votants els que vagin a la recerca d’un partit (···), que se sentin desorientats i mancats d’un partit en el qual es puguin identificar”
_ _ _
Només portem 2 dies de campanya electoral i per mi ja hi ha un guanyador: la columneta de seguiment dels candidats i partits “Cómo ganar” de Quim Monzó. Excel·lent, excel·lent.
_ _ _

Que per cert, torna a demostrar que no calen gaires línies per dir grans coses.
_ _ _

Fa temps que espero el segon volum de memòries de Carles Sentís. El primer era molt bo i van anunciar que hi hauria segona part. El que no sé és si sortirà en vida seva o amb perdó estan esperant a que ja no hi sigui, perquè tracta de la Transició cap aquí, de persones vives i fets recents.
_ _ _

De moment, el periodista de 99 anys (!!!) treu amb LV “Cien años de sociedad”, on repassa els “grans personatges del segle XX”. Però jo no és aquest el llibre que esperava, vull l’altre i m’agradaria llegir-lo amb en Sentis viu.
_ _ _
Per cert, us imagineu que això algun dia ho pugui fer l’Ara? Començant per periodistes que ara ja són grans. Bé, és un somni en veu alta. Primer, que surti el diari ; )
_ _ _
Ara més que mai, si teniu fotos de coses que passen a la ciutat o al món, cròniques d’actes o comentaris, envieu-me’ls i els publicaré. Que jo estic uns dies enclaustrat.  guillemcarbonell@gmail.com
_ _ _

“Aniràs a veure el Papa?” preguntava aquest blog en una enquesta. Total 51 vots:
19 “no i participaré en el jo no t’espero”
18 “no” a seques
9 lectors van dir que “sí”
5 van votar “passo”
_ _ _

Em va impressionar molt llegir que un dels minusvàlids que el Papa va beneir era aquell urbà que es va quedar invàlid per una pedrada al cap que li va llençar un okupa al barri de Sant Pere.
_ _ _

21 octubre 2010

Fins ara penjava els vídeos gravats en càmera de fotos i enviats de l’ordinador a Youtube. A la conferència d’Albert Rivera he enregistrat les imatges en iPhone i les he enviat a Youtube des d’una xarxa Wifi. La qualitat no és tan bona però, quina diferència! En 3 minuts les tinc penjades a Youtube. Si les envio des de l’ordinador a través de la mateixa xarxa wifi triga mínim 30 minuts tot i que tinc una bona connexió! Vaja, que em passo als vídeos de l’Iphone, disculpeu si la imatge no és tan bona, l’important és que la veu se sent bé i em dóna agilitat…
_ _ _

20 octubre 2010

Un senyor com italià travessa la Ronda Universitat en vermell. El tio passa justíssim amb cotxes que li venen pel costat. I a sobre, quan arriba a l’altra banda va i es gira cap a la seva dona que no ha travessat, com dient-li: “seràs burra? no has passat tan fàcil que era?”
_ _ _

Fa uns dies van assassinar un joier al districte de Sant Martí. Passa i després tots ens n’oblidem de seguida però és d’aquelles coses molt fortes que ens haurien d’indignar encara més del que ho fan.
_ _ _
16 octubre 2010

En un autocar que va cap al nord m’assento al costat d’una noia. Ella va llegint un llibre que resulta ser un volum de preparació d’oposicions, un pal. Llegeix l’article 77/88 o alguna cosa així. En un moment determinat la truquen al telèfon, és la seva mare. Fins aquest moment l’he vist feliç però ara canvia de cara i diu:

-“Estic molt ratllada i a punt de plorar!!!”

Després penja, es posa a plorar i jo al costat. És allò que dius i ara jo què faig? Passo d’ella i sóc un insensible? Li dic si la puc ajudar i m’arrisco a fer el ridícul? Vaig fer com si res i ella sola es va tranquil·litzar.
_ _ _

Fa un temps vaig descobrir que a l’estació de Renfe a passeig de Gràcia hi ha una sortida amb escales mecàniques i des d’aleshores sempre surto per aquella eixida que dóna a Pau Claris. Dissabte les escales no funcionaven. Una pobra dona gran pujava en braços el seu carro de la compra. Una senyora més jove es va oferir a ajudar-la.

-“La puedo ayudar?”

Però la dona gran va treure pit i orgull i ben seriosa li va dir:

-“No! Que encara puc!”
_ _ _

13 octubre 2010

Al bar on faig el cafè estaven comentant el tema dels miners:

– “¿Ya están saliendo?” ha preguntat una cambrera que podria ser xilena

-“A las 5 y diez sacaban el primero, que era el segundo de a bordo, de 31 años…”

No demanem sempre bones notícies? Doncs aquesta és una, no? Que se’n faci show no treu que estigui bé. A mi m’agrada veure les connexions en directe des de les mines de San José…
_ _ _
12 octubre

Ja van dues vegades que m’aturen pel carrer de manera rara.

Una va ser al carrer Bonsuccés:

-“Oye, ¿tu eres de aquí? Ven, ven, no tengas miedo”

-“¿Miedo? No, dime, dime”

– Es que los catalanes por la calle sois muy cerrados, la gente no quiere habla con extraños. ¿Tu eres cerrado?

Vaig agafar la bici i vaig marxar, no sense abans dir-li:

– Perdona, es que tengo prisa…
_ _ _

De nou ahir un xicot se’m va acostar. No sabia ben bé què em demanava i aquest també  em va dir:

– No te asustes

I jo:

– Dime, dime

Ell va xiuxiuejar alguna cosa que semblava una solicitud d’almoina. Era fosc i tard i també vaig marxar. Semblava bon home.
_ _ _

¿Vau veure “El convidat” d’Albert Om amb Xavier Gabriel, propietari de la Bruixa d’Or? Què bo. A mi l’excentricitat de Xavier Gabriel (no tenia ni idea que fos així) em va recordar la de Salvador Dalí. No m’estranya que se’l mirin rar però vist des de la distància em va caure bé. Rar però bé.
_ _ _

11 octubre 2010

La dona que seia darrera meu a l’autocar camí d’Olot no parava de dir-li al fill que avui, dia de pont per a molts, l’Espai Gironès segur que estava pleníssim de gent.

Quan finalment hem passat per davant del centre comercial va el fill i li diu:

-“Mira el puto espai dels collons! Ja estàs contenta d’haver-lo vist, no?”

Això dels pares i els fills és realment complicat…

_ _ _

10 octubre 2010

Uns amics m’explicaven fa uns dies que tenen ganes de votar en blanc. Però és clar, aleshores surt el tema de la inutilitat o no del vot en blanc: “jo crec que el vot en blanc també hauria d’estar representat en escons, tants vots en blanc, tants seients buits”. A mi m’agrada la idea…

9 octubre 2010

La Plataforma per Catalunya de Josep Anglada ja està fent precampanya activa pels carrers de Barcelona. M’expliquen que aquest partit ha passejat una furgoneta amb megàfon per Rambla Catalunya des dela que ha fet sonar els seus eslògans contra la immigració”. Qui m’ho ha dit estava ben indignat.

8 octubre 2010

Avui he fet 39 anys, començo l’últim any dels 30’s. I mireu quin gran text de felicitació m’ha enviat un amic, en Bernat, es titula “Benvingut”:

Benvingut Guillem,

Benvingut al club dels que encara estem molt lluny, llunyíssim dels 40 anys, perquè els 39, tot i la falsa aparença, és una edat que es troba, vaja a centenars i centenars de dies dels 40, vaja no té res a veure, és de la dècada dels 30, com els 31 o els 32.

De tota manera hi ha una petita impressió. Tot comença quan els jugadors de futbol ja són més joves que tu, després ve allò que resulta que el metge és més jove que tu, o l’advocat o el locutor de ràdio famós… són més joves que tu,tot això fa pensar. Però no t’enganyis, als 39 Tolkien encara no havia escrit cap llibre, Macià encara era un simple militar espanyol i Gandhi tot just era un lletrat a sudàfrica. És a dir que encara pots ser un Mahatma Carbonell, un Guillem Macià o un G. C. Tolkien (allò del Mozart que amb 34 ja havia fet no sé quantes simfonies és un rumor, a més era una altra època, i jesús no es va morir als 33, perquè la mitjana de mort llavors eren els 34 i per tant dir que en tenia 33 vol dir com si ara en tingués 83…). Bé, per molts anys”

Fantàstic, oi?

_ _ _

6 octubre 2010

Quim Monzó parla avui a LV de les estàtues de la Rambla i era dràstic, les llençaria totes al mar. Però el més contundent era la frase final: “Qué vergüenza de ciudad, qué vergüenza de Ayuntamiento”. Monzó dixit.
_ _ _

3 octubre 2010

M’agradaria que algú m’expliqués quin sistema tenen mossos i urbana per patrullar la Rambla. Com és que de vegades hi ha tanta policia en d’altres moments no hi ha ni un urbà patrullant?

_ _ _

Per exemple, avui diumenge. A les dues de la tarda hi havia una dona que ha caigut greument malalta a la cruïlla de Bonsuccés amb Rambla. Quatre o cinc persones l’han ajudat i han trucat al 112. A mi se m’ha acudit anar a buscar un policia. Com que anava en bici he anat primer fins a Canaletes i no n’he vist cap. Després he recorregut tota la Rambla fins passat Ferran i tampoc. He hagut d’anar a la comissaria de la Urbana passat el Liceu per poder demanar que algú anés ràpid a Bonsuccés. Ja de retorn he vist que l’ambulància estava arribant. Però de policies continuava no havent-n’hi ni un.
_ _ _

I en canvi jo crec que a la Rambla hi hauria d’haver sempre, sempre policia patrullant. Sense exagerar però seria normal trobar dues parelles policials amunt i avall, no?

_ _ _

Tothom té un passat: a casa érem catòlics! Així que els meus pares em van portar a la missa que el papa Joan Pau II va fer al Nou Camp l’any 1982. I a mi que sempre m’han agradat els actes de massa em va encantar! Llàstima que aleshores no tingués blog! Va ser un dia gairebé de riuades: el Papa havia anat a Montserrat al matí i hi va diluviar, molts dels que pujaven a peu no hi van poder arribar. Al Nou Camp també plovia però ja no tant.

Hi he pensat avui que he vist les primeres banderes del Vaticà penjant d’uns balcons de General Mitre. Perquè a més, i no ho digueu a ningú, diria que jo vaig portar una bandera del Vaticà a aquella missa! Je, je, ja dic que tothom té un passat. I m’agrada perquè aquest passat em permet mirar les banderes que ara pengen (i més que penjaran) i… somriure.
_ _ _

1 Octubre 2010

A l’estació de plaça Catalunya, 11 de la nit, uns turistes volen comprar un bitllet per anar a Sant Cugat. Un rodamón els intenta explicar que han d’anar a buscar el tren als Ferrocarrils: “Místers, not here!” Al final se’l creuen i el rodamón aconsegueix que el segueixin fins a dalt el carrer. Els hi diu en un anglès macarrònic però en tot cas anglès: “Second corner right, second corner right”. I quan els turistes ja estan a punt de marxar els hi demana uns calerons, crec que diu: “One Euro please”. I és clar, li donen.