Albert Manent (Premià de Dalt, 1930), escriptor, filòleg, noucentista, biògraf de Carles Riba,de Josep Carner, de Jaume Bofill i de JV Foix, investigador per la banda alta i baixa de la llengua, que per exemple ha buscat totes les formes que tenim els catalans d’anomenar els núvols, les boires i els vents, va rebre un càlid homenatge dels seus amics i admiradors fa una setmana a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès. Hi van intervenir entre d’altres Josep Murgades, Vinyet Panyella, Joaquim Forn, Ferran Mascarell i Jordi Pujol. Albert Manent, el fill de Marià Manent, va tancar l’acte fent repàs de la seva xarxa d’amistats, gent de diferents generacions: “he procurat fugir tant del sectarisme com del puritanisme”.


Va recordar el doctor Carles Cardó: “Perseguit per la FAI i pel franquisme, ens fou un referent des del 1950 representava la tercera via entre els enfrontats de la guerra civil”. “A la meva vida hi han pesat molt els pares, els avis, els fills, el caliu familiar”.


Vinyet Panyella el va qualificar com a “noucentista, home valent, desacomplexat, convençut del que cal fer en sentit del país.


Josep Murgades va estar lúcid i clar com sempre: “A finals dels anys 60 el jovent que ens incorporàvem a la universitat ens trobàvem que les generacions d’aquest país ens havien escometejat el coneixement de la història d’aquest país. Va ser gràcies al llibre que el 69 havia publicat Albert Manent que molts vam descobrir què era el noucentisme i qui era Josep Carner…”


El discurs de Pujol va ser molt i molt càlid, va tenir un record especial per Josep Benet i per la seva vídua present a l’acte: “Tu, en Max Cahner, en Josep Benet, en Castellet i jo vam començar a fer aquells diàlegs entre Madrid-Barcelona que ara en perspectiva veiem que no van servir per a res, per a res! Val la pena recordar-ho en un moment en què Castellet diu: “s’han trencat els ponts entre Catalunya i Espanya”.



Joaquim Forn va dir: “Albert Manent ha estat un home d’acció però també de formació de tots els joves que l’envoltàvem”.


També va parlar Josep Massot, el monjo de Montserrat responsable de Serra d’Or i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: “Em toca evocar 50 anys d’amistat mútua amb aquest inquiet agitador cultural i polític”.

Per cert! En un viatge a l’Alguer amb el seu fill Jordi vaig participar in situ en la recerca d’aquests mots de núvols, boires i vents. Hi vaig pensar durant l’homenatge a Albert Manent, que va ser un d’aquells actes tan especials que de tant en tant es fan a l’Ateneu. Moltes felicitats i moltes gràcies per tot el vostre treball, senyor Albert Manent!

A la sortida vaig poder saludar bons amics.