Xevi Xirgu, director d’El Punt-AVUI, Enric Hernández d’El Periódico, Carles Capdevila de l’ARA i Enric Juliana -en representació de José Antich que no hi ha pogut assistir- han debatut a l’Ateneu al voltant de la premsa en català. Us deixo aquí alguns flaixos del que s’hi ha dit:


Carles Capdevila, director de l’ARA ha dit que “en un moment en què la premsa es reinventa estem molt contents de ser uns dels que la reinventen”. Ha destacat la importància d’escoltar els lectors, “els diaris han hagut de baixar del pedestal i des que escoltem cada dia els lectors i els posem al centre el llistó ha pujat. I quan els escoltes et demanen més”. Respecte als poders fàctics ha afegit: “Que els poders econòmics i polítics es comuniquin directament per les xarxes amb la societat també ens treu un pes”. També ha destacat que l’ARA és un projecte atrevit i sobretot optimista, positiu. I que Internet ja és passat: “Ara venen les aplicacions, les marques. I serà difícil distingir aquell que va començar fent un diari o una televisió perquè tothom farà de tot”.


Segons ha explicat Enric Juliana, La Vanguardia ven el 50% dels exemplars en català i el 50% en castellà de mitjana a Catalunya. A Barcelona la versió catalana representa el 44%. En canvi als subscriptors els ha costat canviar de versió i només l’han demanat en català un 38%. Calculen que la versió catalana els ha fet sumar 4.500 exemplars. Enric Juliana ha recordat les paraules de Gaziel, per a qui La Vanguardia és un “mirall” de Catalunya. També ha recordat Valle Inclán quan deia que un diari és com un Parlament. Conceptualment ha dit que “malgrat els canvis, un diari continua sent un diari. La reducció de les vendes no ve només per Internet, la gent també compra menys diaris per la crisi”. Juliana ha avisat i gairebé ha posat l’audiència en guàrdia del que pot venir d’Espanya: “Cap dels diaris que hi ha a Barcelona està en fallida tècnica, en canvi a Madrid hi ha empreses periodístiques amb problemes estructurals”. I ha alertat: “No és una qüestió menor. Feu atenció els pròxims mesos perquè a Madrid hi haurà elements interessants en la relació premsa i poder. ‘Lo’ nostre (subvencions a la premsa en català) passarà a ser un joc de fireta”.


Xevi Xirgu ha començat dient: “Benvinguts al món on som”, fent referència a que mai com ara hi havia hagut tants diaris en català. Ha seguit explicant que El Punt-AVUI “creu en el periodisme independent i en els periodistes independents. Per això és molt important que a Catalunya hi hagi empreses periodístiques sòlides”. Ha alertat: “Tots sabem com està el sector, tots ens coneixem les xifres, no podem estar cofois”. En aquest sentit ha fet un repàs a la pèrdua d’audiència dels diaris i a les pèrdues econòmiques que estan patint. I ha rematat: “Tenir 500 mil usuaris únics a Internet no és sinònim de negoci”.


– El Periódico ven 59% en castellà i 41% en català. Segons el seu director Enric Hernàndez “la doble edició és econòmicament ruïnosa però és bona a nivell de marca i de consolidació de lectors. I és un procés irreversible. A El Periódico els va servir per consolidar un lloc fora de l’Àrea Metropolitana”. També ha vingut a dir que no ens pensem que vivim en el millor dels móns: “el castellà és molt majoritari a la televisió i encara molt superior a la premsa. I el PP apunta a ser 2a força a Catalunya el 20N”. Ha reconegut que l’ARA la va encertar apostant per les xarxes socials: “Abans de néixer ja tenia més seguidors que els altres”. “Hem comès errors: hem acostumat tota una generació a llegir gratis el que veníem al quiosc”.

Ha quedat la sensació d’haver viscut una conversa interessant. Ique pel que fa al futur de la premsa en català tot està obert. Facin joc…