L’Ateneu Barcelonès va recordar Maria Aurèlia Capmany dilluns, el dia després del 20è aniversari de la seva mort. Va ser un acte amb diverses intervencions, totes elles van recordar la Maria Aurèlia ciutadana de Barcelona, activista de Catalunya, incoformista, el personatge Maria Aurèlia, el seu particular feminisme, la Maria Aurèlia regidora de cultura.


A mi em va encantar el parlament del director de teatre Josep Anton Codina, el podeu veure en el vídeo de sobre (pugeu una mica el volum). Dura 10 minuts però si aguanteu val la pena, fa un repàs biogràfic esplèndid de la Maria Aurèlia dramaturga, amb una especial atenció al seu pas per l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va fundar l’any 1959 amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d’actriu i de directora.

Pilar de Torres, vicepresidenta de l’Ateneu, va fer una crida a recuperar les obres de teatre de Maria Aurèlia Capmany coincidint amb aquest 20è aniversari. Carme Sansa va explicar que la Maria Aurèlia és una de les persones que més li han influenciat en la vida: “com a mestra i com a companya als escenaris”. 

jMa8L_DvUOw

Anna Capmany, neboda de l’escriptora, va fer un repàs d’algunes anècdotes familiars: la botiga de la Rambla, els dies de Reis, la seva originalíssima personalitat: “La tieta Maria Aurèlia sempre ens sorprenia. Sempre vestida de manera poc corrent, gens a les modes del moment. amb anells immesos que ocupaven tota la seva mà, i eren unes mans petites. Amb penjolls vistosos. Gens de perruqueria. Era una persona que se sortia del normal. Les seves arribades a casa eren fantàstiques, parlava de coses gens habituals: de teatre, de viatges, d’amics, sovint recent arribada d’estades a l’estranger. Sempre topava amb gent fora del corrent “.