Autor: Guillem Carbonell

L’olor a mandarina

Al novembre estem en plena època de mandarines i l’olor d’aquesta fruita apareix quan menys t’ho esperes. És una olor potent, que al principi sobta. Després dius: “Ah, mandarines!” i busques dissimuladament, sense cercar complicitats que puguin ser delatores, qui la pot estar menjant. És el company de feina que tens al costat però que no veus perquè te’n separa una prestatgeria? El conserge de l’edifici? La passatgera que s’asseu al costat al bus? Sovint, quan identifiques la persona i li ho fas saber, qui se la menja te n’ofereix un grill. La mandarina és una fruita fàcil de compartir. L’olor de mandarina no és pudor, és olor, però és forta i ho impregna tot: les mans, els llavis i en general tota pell del cos no vestida. I la roba, és clar: el jersei, la camisa, els pantalons… A qui no li agradin les mandarines l’olor sí que li pot semblar pudor i li pot molestar, però no acostumen a queixar-se. Per a mi la mandarina és un tresor. En època de poca fruita n’intento tenir sempre a casa. Són sanes, ben triades són de gust exquisit i econòmiques, com gairebé tota fruita de proximitat i de temporada. A la Boqueria i al Mercat de Sant Antoni van a euro i mig o dos euros el quilo. Hi he pensat avui quan sortia per dinar de l’edifici de la...

Read More

Al metro de Barcelona: “¡Ladrón, hijo de puta!”

Divendres a la tarda, dos quarts de quatre. Estic al metro, a la línia 1, la vermella. El vagó va molt ple, com acostuma a anar en hores punta aquesta línia. Circula entre les estacions d’Urquinaona i Universitat. Sempre m’impressiona el saber estar de tanta gent incòmodament barrejada, agafats al barrots o asseguts en aquells seients on tres s’asseuen al lloc que hauria de ser de dos, en cadires molt estretes. I tant m’impressiona la convivència de gent diversa en un espai tan reduït, com m’incomoden i em fan sentir malament fets que puntualment la trenquen. De sobte s’intueix que uns espais més enllà hi ha un batibull. Què deu passar? Empentes. Alguns crits que no puc interpretar, no els sento prou clars. Sembla que algú reclama el seu mòbil: “¡Que me lo des, gilipollas!” No puc apreciar si el suposat lladre ho és o no, si accepta que hi ha hagut robatori o no, però la moguda es manté fins a l’estació d’Universitat. Allà baixo i veig com de la porta del costat un passatger surt disparat a empentes. Una noia d’uns dinou any l’escup des del vagó i llença la sentència final, mentre dos empleats del metro s’ho miren sense fer-hi res: – “¡Ladrón! ¡Hijo de...

Read More

-“I vosaltres, pares, com us vau conèixer?”

Els fills es van fent grans i comencen a fer preguntes. -“I vosaltres, com us vau conèixer? Com us vau fer amics si no vivíeu al mateix poble?”, em va preguntar ahir, al lavabo, el petit de casa. I, és clar, li vaig explicar. -“I llavors, estàveu avorrits i vau voler tenir un fill, oi?” Avorrits? No, què va, no estàvem avorrits però sí que vam voler tenir un fill, et vam voler...

Read More

Es completa la xarxa ortogonal de busos a Barcelona

Mentre espera el V11 a la parada d’Urgell per anar del barri de Sant Antoni al de Galvany vaig veure que un noi jove estava informant els usuaris dels busos de la imminent desaparició del 37, que durant desenes d’anys ha unit el centre de la ciutat amb la Zona Franca. El que era graciós és que el noi, que en teoria havia d’informar, despotricava del canvi. Es veu que tots els usuaris se’n queixaven i ell va acabar tan convençut com els viatgers que el canvi era nefast: “És veritat, per què el treueu?” li explicava a un senyor que se li havia queixat. “Jo per mi ho han fet amb…  Hi ha gent que haurà d’agafar 2 busos verticals i dos d’horitzontals! Trigaran molt més!” I rematava: “(l’empresa) perdrà diners amb el canvi perquè molts viatgers passaran a agafar el cotxe.  Ja van fer una mani, eh?. I per anar a Mercabarna tb anava be”. “El metro? D’aquí a que l’inaugurin… ” “Dubto que qui ha pres la decisió agafi el transport públic. A mi sincerament m’han decebut. Et donen una formació però després arribes a la parada i et trobes una altra cosa. T’has de justificar contínuament”. “I és que era un bus que anava bé a adults i joves! Comunicava tota bcn amb la Zona Franca. I mira que diuen: “la xarxa de bus que...

Read More

Nova etapa

El cos i l’esperit em demanen escriure, ni que sigui per a mi mateix, i el format blog de cròniques de Barcelona no s’adapta al que ara puc fer. Així que avui 12 de novembre del 2017 n’he canviat el format, mantinc l’històric i torno a guillemcarbonell.cat, però em dono més flexibilitat d’estil i temàtica, tanta com em doni la inspiració. Sigueu tots benvinguts o...

Read More

Subscriu-t’hi!

A quin email vols rebre els articles?


Hemeroteca

Posts més recents

Post per temes