Captura de pantalla completa 31012014 084426.jpgEl 31 de gener de 1994  estava fent la PSS al Cidob. Cap al migdia algú va dir: “S’està cremant el Liceu!”. Un instant més tard jo ja estava corrent pel carrer Elisabets, primer, i per la Rambla, després. Des de Canaletes es veia la grisor del cel i feia olor a fusta cremada. Feia mesos que als balcons dels edificis del voltant del Liceu hi havia pancartes contra els plans de reforma i ampliació. Quan vaig arribar a l’alçada del Liceu hi havia molt de públic veient la fumarada que sortia del Gran Teatre, la guàrdia urbana i els bombers feien de fre als curiosos que volien acostar-se més. Entre la gentada vaig distingir qui era un dels periodistes de Societat de l’AVUI de l’època, el Ton Clapés, venia de dintre del teatre: “No n’està quedant res, tot cremat!”. Era el segon gran incendi en la història del Liceu i va fer que les pancartes de protesta desapareixessin per la via dels fets consumats i que finalment el teatre s’hagués de reformar i, de pas, modernitzar. Jo tenia 23 anys i ja en 20!

Captura de pantalla completa 31012014 084431.jpg