Després de molts anys de sentir poc a parlar de l’expresident del Barça, un Josep Lluís Núñez ja gran està reapareixent aquests dies de la mà de Sandro Rosell. Si la junta de Laporta va suposar un punt i a part a tot un món simbòlic procedent de l’època Núñez, Rosell l’està recuperant. Poc abans d’aquest últim Wembley ja el vaig sentir dir que l’èxit del planter “és una història de 25 anys”.

A Joan Laporta sempre li agraïré que incorporés un univers simbòlic nacional desacomplexat i per fer-ho calia marcar distàncies amb les juntes anteriors. Em sobta i no m’acaba d’agradar que la junta actual reivindiqui Núñez.

En canvi, reivindicacions de nunyisme a banda, què voleu que us digui, sóc fruit d’una època i també en tinc bons records! Vaig ser soci del Barça quan el presidia Núñez, anava a l’antiga general amb una bandera immensa, mig catalana, mig del Barça que passejava des de casa per tota la Diagonal: ara penso que no entenc com els meus pares m’ho deixaven fer!

Així que no m’incomoda que Núñez tingui el seu petit espai de glòria ara que ja és gran. Segueix plorant com sempre ha fet, ens fa riure com sempre ha fet -i ara que no gestiona el club potser encara més-, i als que vam viure tots els seus mandats ens transporta a quan érem petits i adolescents. A més també va bé que els joves d’ara vegin com plora tot un expresident, és imprescindible veure-ho per entendre què va ser l’època Núñez.

Déu me’n guard de fer cap reivindicació del nunyisme! I me’n malfio de l’univers simbòlic que construeix Rosell, tant de bo m’equivoqui. Però en canvi, que Núñez tingui el seu espai com a persona destacada i protagonista que va ser, és clar que sí! Sinó algun dia morirà i ens haurem perdut els seus últims anys.

A més, dit sigui de pas, estaria bé que ens expliqués com s’ho han fet a Núñez i Navarro per sobreviure totes les crisis, i no hi busqueu cap segona intenció en aquest comentari, realment penso que seria molt interessant saber quin olfacte els ha permès persistir i subsistir fins i tot ara que el seu sector ha caigut en picat.

Avui he sentit el president Núñez a Catalunya Ràdio, a la roda de premsa de presentació d’un llibre del “lobo” Carrasco i acompanyat del president Rosell, que reia molt. M’ha agradat tota l’explicació que ha fet de la creació de la Masia. Diu que els jugadors vivien en pisos a la Rambla, amb tot el que això representa i que no podia ser. Carai, quin orígen més digne, aquest gran invent que és l’escola de jugadors de la Masia!