La comunitat filipina de Barcelona ha triat el 12 de juny per celebrar a la plaça dels Àngels el 113è aniversari de la seva independència. Ho està fent amb diversos actes culturals al llarg del matí. Ben d’hora la gent de Focus ha instal·lat totes aquestes cadires i escenari que veieu a la imatge.
La filipina va ser la primera comunitat asiàtica a instal·lar-se a la ciutat i viu en gran part agrupada al Raval al voltant d’aquesta plaça. Tot i això és curiosament una comunitat molt impermeable al català, està molt castellanitzada, els nens no conserven la llengua dels pares però tampoc no utilitzen gaire el català, no sé si és per motius lingüístico-històrics evidents. Les escoles de plaça Universitat i rodalies tenen una gran part d’alumnat filipí. 
La comunitat filipina és molt impermeable al català, sí, però en certa manera també ho és força amb el castellà. Els immigrants que no van néixer aquí tenen un accent molt característic —que jo trobo molt graciós—.
També és cert el que dius que els nens no conserven la llengua —el tagalog— i jo en sóc un clar exemple. L’ús del català també és força reduït, tot i que també depèn de l’entorn on et moguis. Per exemple, fa uns anys jo quasi mai parlava català, però ara el faig servir més que el mateix castellà. És obvi que veient com està el Raval el castellà sigui més abundant en la comunitat filipina.
I sí, podrien escriure millor aquests cartells que dissenyen…
Ei hola Kevin. De fet he estat a punt de no posar el comentari del català, perquè no m’agrada entrar en aquests temes. Però era més aviat una observació sociològica, em fa la sensació que és una comunitat especialment impermeable al català, però ei, tampoc no la conec bé. I en general és una comunitat que m’encanta, gent molt agradable ; ) Per cert, després d’escriure això vaig començar a sentir molts nens parlant entre ells… en tagalog!
La comunitat filipina és molt impermeable al català, sí, però en certa manera també ho és força amb el castellà. Els immigrants que no van néixer aquí tenen un accent molt característic —que jo trobo molt graciós—.
També és cert el que dius que els nens no conserven la llengua —el tagalog— i jo en sóc un clar exemple. L’ús del català també és força reduït, tot i que també depèn de l’entorn on et moguis. Per exemple, fa uns anys jo quasi mai parlava català, però ara el faig servir més que el mateix castellà. És obvi que veient com està el Raval el castellà sigui més abundant en la comunitat filipina.
I sí, podrien escriure millor aquests cartells que dissenyen…
Ei hola Kevin. De fet he estat a punt de no posar el comentari del català, perquè no m’agrada entrar en aquests temes. Però era més aviat una observació sociològica, em fa la sensació que és una comunitat especialment impermeable al català, però ei, tampoc no la conec bé. I en general és una comunitat que m’encanta, gent molt agradable ; ) Per cert, després d’escriure això vaig començar a sentir molts nens parlant entre ells… en tagalog!
Els nens petits potser sí que el parlen, però els que vam néixer a principis dels 90 en sabem molt poc, com a mínim en la meva família (tot i que tinc cosins que dominen força la llengua). La veritat és que no sé a què es deuen tants canvis en un temps tan curt. Deu ser perquè, per sort o per desgràcia, no em sento identificat ni unit amb aquesta comunitat.
Els nens petits potser sí que el parlen, però els que vam néixer a principis dels 90 en sabem molt poc, com a mínim en la meva família (tot i que tinc cosins que dominen força la llengua). La veritat és que no sé a què es deuen tants canvis en un temps tan curt. Deu ser perquè, per sort o per desgràcia, no em sento identificat ni unit amb aquesta comunitat.