Amb el suggerent títol de “Barcelona després de la consulta de la Diagonal”, l’arquitecte en cap de l’Ajuntament Joan Clos va fer una xerrada dilluns a l’Ateneu. Conscient que es movia en terrenys lliscants tan poques setmanes després de la consulta, Clos va intentar trobar un punt mig entre l’explicació i la justificació. Una de les seves idees marc era insistir que les decisions de l’Ajuntament segueixen les línies estratègiques marcades clarament pel Pla de mobilitat urbana (2008-2018) i pel Pla d’habitatge de Barcelona (2008-2016). També el que volien fer a la Diagonal. Va dir coses molt interessants que he resumit i reordenat. Per cert, em va interessar especialment la seva explicació sobre el metro, un tema que havíem tractat en aquest blog:


– S’ha parlat molt de la possibilitat de construir un metro a la Diagonal. En tot cas aquesta futura línia de metro que s’ha de construir, que no té finançament, que no té avui una perspectiva optimista (perquè tenim la Línia 9 a mig fer, la Línia 2 empantanegada i altres situacions bastant difícils) ha d’anar més aviat per la Travessera de Gràcia que per la Diagonal. Per millorar la inacessibilitat de transport públic al teixit de Gràcia i la part baixa de Sant Gervasi. La Línia 8, que està planificada i uniria la línia 5 i la 9, ha de transcórrer més o menys per la Travessera de Gràcia. Ha de permetre donar accessibilitat amb transport públic massiu a una zona que en aquest moment és molt impermeable. No té sentit que contunuem donant-li voltes a la possibilitat d’imaginar una línia de metro per sota la Diagonal. Aquesta línia que ha d’existir en aquest punt ha d’anar una mica més amunt i en tot cas queda reservada aquesta possibilitat a molta profunditat per poder fer sota la Diagonal una línia de Rodalies que té una altra lògica i una altra escala”

– “Els sistemes de transports dels ciutadans de Barcelona estan dividits en tres terços més o menys iguals: 1/3 vehicle privat, 1/3 transport públic, 1/3 a peu o en bicicleta. La intenció és passar a una proporció del 25% en vehicle privat, el 40% en transport públic i un 35% a peu o en bicicleta. A més es calcula que passarem de 7 milions a 9,5 miliond de desplaçaments al dia. Aquest és l’objectiu que té en referència qualsevol projecte de mobilitat a Barcelona. La Diagonal pot aportar molt en aquesta idea, en termes quantitatius i de significat. Perquè és una referència, un lloc on es poden produir canvis de paradigmes”

– “Sembla una obvietat que parlem de transport públic però potser caldria recordar que en els Jocs Olímpics la inversió en transport públic va ser diem-ne zero. En tot cas hi va haver la discussió sobre l’accés a Montjuïc i la comunicació amb la Zona Franca. Avui en canvi en l’agenda d’objectius estratègics de llarg abast es plantegen en tota la seva dimensió per aconseguir els objectius del Pla de Mobilitat Urbana”

– “L’espai públic està molt pressionat. I per tant la necessitat d’establir regles sobre el seu ús i repartiment és molt important. Sinó el risc és que acabi sent la llei del més fort. Espais més oberts cada dia són més difícils. Contiuar pensant que no tenim aquesta pressió sobre l’espai públic és equivocar-se. Val la pena que en els projectes determinem com preservar els valors dels més febles: els vianants, una comoditat ambiental, etcètera”

– “Avui a Barcelona tenim projectes en marxa que afecten 36 km de vies bàsiques. Fins el 92 vam treballar sobre l’espai públic amb idees de recuperació. Al voltant del 2000 s’ha treballat molt en una idea de connectivitat, per establir temes més de xarxes. Però fins fa poc no ens havíem atrevit a treballar sobre vies bàsiques, les vies que porten els grans moviments de la ciutat i en aquests moments ho estem fent. La Diagonal són 3,6 quilòmetres, un 10% dels 36 quilòmetres de processos que s’estan portant a terme dins del Pla de Mobilitat Urbana com la Ronda del Mig, la Ronda de Dalt, el carrer Balmes. Dintre d’aquesta dimensió cal situar el projecte de la Diagonal”

– “De la mobilitat només té sentit parlar-ne des d’un punt de vista metropolità. I quan els jocs del 92 no hi va haver discussió metropolitana perquè si la proclamació olímpica va ser el 1986, el 1987 es va suprimir la Corporació Metropolitana. La transcendència metropolitana és molt gran: de com a mínim 2,5 milions en un continu urbà o fins a 3,5 milions en la primera corona, gairebé 5 en la gran regió metropolitana.  I la Diagonal és un projecte que estructura una certa idea sobre un centre que és Barcelona”

– “Després del debat per la consulta podem dir que la Diagonal està a l’agenda, és ineludible, forma part de les argumentacions sobre Barcelona. I discutir sobre la mobilitat de la Diagonal és una molt bona oportunitat per discutir sobre centralitat metropolitana i sobre estructura metropolitana”

Altres vídeos: